Gerard Figueras

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) ha presentat avui al sector esportiu català el contingut del Pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives per a l’etapa de represa, que recull les mesures que han de regir el desenvolupament de l’esport i l’activitat física a Catalunya en aquesta nova etapa. “Hem optat per un marc general on apel·lem a la responsabilitat i al sentit comú del sector i la ciutadania, perquè, si ho fem bé, aquesta fase sigui breu, evitem rebrots de coronavirus i no calgui fer marxa enrere”, he dit.

El pla, exposat en un acte telemàtic davant de 300 representants del teixit esportiu català, ja està en vigor i es desenvolupa en una sola fase, aplicable per igual a tot el territori català i que pot patir modificacions en funció de l’evolució de la pandèmia de la Covid-19. En el document es deixen de banda els límits en els aforaments de les instal·lacions i “prioritzem el manteniment d’una distància d’1,5m entre persones i de 2,5 m2 per persona, tant per a esportista com per a públic; disposar de declaracions responsables, i la garantia de la traçabilitat dels grups estables d’esportistes que no puguin mantenir les distàncies mínimes durant la pràctica”, ha afirmat el secretari general. El contingut complet de les mesures es pot consultar en aquest enllaç.

El document és l’actualització del Pla d’acció pel desconfinament esportiu de Catalunya elaborat per la SGEAF i aprovat pel Pla PROCICAT, que incorpora un annex per adaptar-ne el contingut a la situació actual de l’etapa de represa, una fase que queda regulada en la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, del Departament de Salut, on es determinen les mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2.

“Un cop la Generalitat ha recuperat les competències en matèria esportiva a excepció de les lligues professionals de bàsquet i futbol, hem continuat la feina que ja portàvem fent durant el confinament i ara presentem un document tècnic que pretén garantir la pràctica esportiva a tots nivells i amb la màxima normalitat possible, tenint en compte el context d’excepcionalitat sanitària”, ha manifestat el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, que ha agraït la “coordinació i col·laboració” dels Departaments de Salut i Interior per tenir a punt el pla. “Ens trobem en una situació nova, que ha tingut una afectació esportiva però també econòmica i laboral, i crec que el sector esportiu ha estat a l’alçada. Gràcies a aquesta fortalesa, encarem la represa de l’activitat física i esportiva de cara a estiu i la temporada vinent amb uns coneixements que ens permetrien afrontar possibles rebrots amb més agilitat”, ha conclòs.

Durant el webinar, he estat acompanyat del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, que ha fet l’explicació tècnica del document; de la sub-directora general de Promoció de la Salut del Departament de Salut, Carmen Cabezas, i el sub-director general de Programes en Protecció Civil del Departament d’Interior, Sergio Delgado, que han abordat els aspectes del Pla referents a la salut i la seguretat de les activitats i han resolt alguns dubtes de les persones participants, totes elles representants de clubs, federacions, consells esportius, administracions, indústria i professionals, entre d’altres.

El sector esportiu català ha conegut com s’hauran de celebrar, en aquesta etapa de represa, les competicions i esdeveniments esportius, les activitats de lleure esportiu per a menors, les assemblees i reunions de les entitats, així com les mesures que cal adoptar en les instal·lacions esportives, piscines i centres de tecnificació.

Dos blocs: activitats esportives i instal·lacions

El Pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives per a l’etapa de represa s’estructura en dos grans blocs (activitats esportives i instal·lacions) que estableixen les condicions generals per a dur a terme la pràctica esportiva, establint com a criteri bàsic el manteniment de la distància física interpersonal de seguretat en 1,5 m en general, amb l’equivalent a un espai de seguretat de 2,5 m2 per esportista. Tal com ha explicat Antoni Reig, en cas de no ser possible aquest distanciament establert entre persones, la pràctica d’activitat esportiva podrà efectuar-se en grups estables i permanents, i l’entitat promotora de l’activitat haurà de garantir la traçabilitat dels grups estables així com dels esportistes que hi participin mitjançant la protocol·lització de les mesures que permetin identificar els esportistes, i tenir el control de la simptomatologia clínica i dels seus possibles contactes de risc. A més, les persones practicants hauran de declarar responsablement que en els darrers 14 dies no s’ha tingut cap simptomatologia compatible amb la Covid-19, no haver estat positiu, no haver conviscut amb persones que ho hagin estat ni haver tingut contacte estret amb persones afectades per la mateixa, així com obligar-se a posar en coneixement si han tingut símptomes o han donat positiu.

En el bloc d’activitats, el pla regula les competicions i esdeveniments esportius, les activitats esportives de lleure i tecnificació per a menors de 18 anys, i les assemblees i reunions d’entitats esportives. Pel que fa als esdeveniments a l’aire lliure, quan es tractin d’espais sectoritzats, podran acollir per sector un màxim de 2.000 persones de públic o fins a 3.000 persones quan se situïn en seients preassignats, tot fent ús obligatori de mascareta i es porti un registre dels assistents. En el cas de celebrar-se en espais coberts, s’hauran d’establir espais sectoritzats pel públic, amb control de fluxos d’accés i sortida independents, i en el total de la instal·lació en cap cas es podrà superar el màxim de 1.000 persones i fins a 2.000 persones quan ocupin seients preassignats, també amb mascareta i amb un registre dels assistents. En canvi, per a  instal·lacions esportives una capacitat d’aforament de públic superior a 5.000 espectadors, caldrà garantir una distància de seguretat d’1,5 metres entre espectadors i l’espai de 2,5 m2 entre cadascun, mentre que els organitzadors hauran de presentar amb antelació suficient un Pla específic amb els protocols establerts per a la realització de l’esdeveniment que haurà de validar la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física

En el cas de les activitats esportives de lleure i tecnificació per a menors, caldrà aplicar les mesures establertes en el present document així com en el protocol específic elaborat per la SGEAF. Complementàriament als criteris establerts, podran interactuar fins a 3 grups estables sense superar el nombre de 30 participants totals, les activitats es faran preferentment sense ús de mascaretes i l’entitat organitzadora haurà de garantir la traçabilitat dels grups estables. Quant a les assemblees i reunions d’entitats, podran ser presencials, garantint una distància de seguretat de 2,5 m2 per persona, de manera que podran assistir-hi un màxim de 1.000 persones o fins a 2.000 quan se situïn en seients preassignats.

El segon gran bloc del Pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives per a l’etapa de represa, centrat en les instal·lacions i centres esportius, determina que es podran realitzar activitats esportives en aquests espais sempre que es garanteixi la distància física interpersonal de seguretat, una ventilació creuada i la circulació d’aire constant, i es disposi d’un protocol propi que contempli les normes bàsiques de prevenció i higiene (neteja i desinfecció). S’autoritza fer ús dels vestidors i de les dutxes, garantint una superfície d’ús de 3 m2 per persona.

En el cas de les piscines cobertes i descobertes per a l’ús esportiu i recreatiu, no es restringeix l’aforament però caldrà garantir les mesures de distanciament, mentre que s’autoritza desenvolupar sessions i cursos per a la iniciació i aprenentatge. Pel que fa al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, tindrà plena autonomia en la gestió, tot i que haurà de comptar amb un protocol propi de prevenció i higiene, mentre que els centres de tecnificació oficials hauran de regir-se pels criteris generals establerts per a les instal·lacions esportives.

Finalment, el Pla concreta les mesures comunes de neteja i desinfecció que hauran de seguir els titulars de les instal·lacions, en funció de les diferents tipologies d’instal·lacions, activitats i serveis.

El Comitè Tècnic del pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc ha aprovat avui el Pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives, que recull les mesures que regiran el desenvolupament de l’esport i l’activitat física a Catalunya durant l’etapa de represa.

Es tracta de l’actualització del Pla d’acció pel desconfinament esportiu de Catalunya elaborat per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) i aprovat pel Pla PROCICAT, que incorpora un annex per adaptar-ne el contingut a la situació actual de l’etapa de represa, que queda regulada en la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, del Departament de Salut, on es determinen les mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2. El contingut complet de les mesures es pot consultar en aquest enllaç.

Demà dimarts, a les 11.00 h, he acompanyat de la sub-directora general de Promoció de la Salut del Departament de Salut, Carmen Cabezas, i el sub-director general de Programes en Protecció Civil del Departament d’Interior, Sergio Delgado, presentarà de manera telemàtica al sector esportiu català aquestes mesures.

La presentació tindrà lloc mitjançant un webinar en el qual exposaré com s’hauran de celebrar, en aquesta etapa de represa, les competicions i esdeveniments esportius, les activitats de lleure esportiu per a menors, les assemblees i reunions de les entitats, així com les mesures que cal adoptar en les instal·lacions esportives, piscines i centres de tecnificació. També hi participarà el director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig.

A banda, els representants de Salut i Protecció Civil explicaran les mesures sanitàries i de seguretat que contempla el pla de la SGEAF, i respondran els dubtes de les persones participants, que seran representants de clubs, federacions, consells esportius, administracions, indústria i professionals, entre d’altres.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha expressat el suport del Govern a la candidatura Pirineus-Barcelona 2030 en la connexió que ha tingut aquest matí amb l’alpinista Sergi Mingote. El president ha assegurat que van “abraçar i donar tot el suport possible” a aquesta candidatura i ha assenyalat que aquests poden ser “els primers jocs verds de la història”, perquè estan fets amb “la mentalitat del segle XXI, amb un respecte escrupolós pel medi ambient”.

El cap de l’Executiu també ha subratllat la importància de la candidatura per a l’equilibri territorial català i de la potència de la marca per llançar-la al món: “Que la gent pugui gaudir amb nosaltres d’un paisatge i un país únics”. En la conversa, també ha participat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i jo.

El president s’ha mostrat convençut que es tornaran a reprendre els treballs per acabar de “perfilar la candidatura i fer-la pública” i que es tornarà “amb més força” per tirar-la endavant, ja que s’han vist aturats a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Per la meva banda, he apuntat que, més enllà del vessant esportiu, la candidatura olímpica és “una oportunitat per explicar al món el patrimoni natural, cultural i arquitectònic dels Pirineus”, una tasca que Mingote també anirà fent al llarg de l’Olympic Route PIRIBCN2030.

L’alpinista Sergi Mingote ha fet la connexió des de la Pica d’Estats, on es troba fent l’Olympic Route PIRIBCN2030, per promoure el projecte Pirineus-Barcelona 2030, del qual és ambaixador. La ruta portarà l’alpinista a recórrer 7.200 quilòmetres en solitari, travessant deu països i pujant 14 cims emblemàtics fins al mont Olimp de Grècia.

La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) i les federacions esportives, amb el finançament de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, posen en marxa l’Esport Virtual Camp perquè cap nen es quedi sense fer esport aquest estiu, i obre les inscripcions aquest dijous 25 de juny. Es tracta d’un espai virtual gratuït amb una innovadora proposta per practicar esport a casa i amb sessions en directe amb esportistes i influencers coneguts, entre els quals destaquen Pierre Oriola (jugador de bàsquet), Pau Russo (futbol) i Blon (raper).

Les federacions esportives catalanes, conscients del seu compromís social amb la pràctica de l’esport, i de la delicada situació econòmica i social que estem vivint a causa del coronavirus, ofereix a tots els nens i nenes de Catalunya, i de forma gratuïta, un campus esportiu virtual. Des de casa, tindran accés a un esport diferent cada dia, i a tota una sèrie continguts per gaudir com jocs, manualitats, activitats creatives i connexions en directe amb esportistes i influencers on els nens i nenes podran fer les preguntes que desitgin als seus ídols.

El campus tindrà una graella d’activitats amb quatre hores de contingut en català personalitat en funció de dues franges d’edat: de 6 a 9 i de 10 a 14 anys. La plataforma serà un suport pels pares i mares que hagin de treballar, i també pels avis. Serà un entorn digital segur d’entreteniment i formació, i amb control parental amb la possibilitat de fer socialització i amics.

4 setmanes intenses

L’Esport Virtual Camp començarà a funcionar el pròxim 6 de juliol i estarà actiu durant 4 setmanes. Tot el programa del Virtual Camp estarà analitzat, estudiat i validat per un grup de pedagogs especialitzats en edats infantils. “Som conscients de la nostra funció social. L’esport és un vehicle de cohesió i benestar per a tothom”, explica Gerard Esteva, president de la UFEC sobre la iniciativa. “La pandèmia de la Covid-19 ha deixat tocada l’economia de moltes famílies catalanes, i alguns del danys seran irreparables, per això no volem que cap nen es quedi sense fer esport aquest estiu”, ha reblat.

Suport institucional

Les activitats de lleure esportiu que s’organitzen a l’estiu per a nens i nenes compten amb una llarga tradició a Catalunya i, tal com destaco, secretari general de l’Esport i de l’Activitat física, “contribueixen de forma notable al creixement integral d’infants i adolescents, a la seva formació en valors, a la promoció dels hàbits saludables, així com a la creació d’una societat més activa, responsable i compromesa”. A més, enguany aquestes activitats són “més necessàries que mai” després de gairebé tres mesos de confinament. “La mainada ha patit de manera especial els efectes de la pandèmia i ara cal oferir-los opcions de lleure esportiu variades i de qualitat com l’Esport Virtual Camp”, he afegit. Un campus que compta amb el suport de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física i que, malgrat no ser presencial, permet als més petits adquirir “competències complementàries a les de l’educació formal i integrar un ampli ventall de valors gràcies a la pràctica de l’esport i l’activitat física”, ha reblat.

Les inscripcions es podran començar a formalitzar a partir d’avui, dijous 25 de juny, i restaran obertes durant tot el mes de juliol. Per poder fer-les, s’ha habilitat el següent enllaç: www.esportvirtualcamp.cat .

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat avui les primeres estimacions de l’impacte econòmic de la Covid-19 en el sector de l’esport i l’activitat física de Catalunya, així com les mesures que impulsa el Govern per ajudar a pal·liar aquesta afectació. L’he acompanyat.

Durant l’acte, el Govern ha exposat les dades sobre l’impacte que ha tingut l’aturada global de l’activitat esportiva al país a causa del confinament, amb conseqüències en els ingressos, la liquiditat i l’ocupació. Cal tenir en compte que l’esport aporta el 2% del PIB català (5.000 milions d’euros) i suposa el 3,2% de l’ocupació (95.000 persones).

“A Catalunya tenim més de 18.000 entitats esportives registrades, 73 federacions esportives amb 600.000 llicències d’esportistes i 45 consells esportius amb unes 450.000 llicències més. A més, comptem amb més de 40.000 instal·lacions esportives, cosa que demostra el dinamisme en aquest àmbit de la nostra societat”, ha destacat la consellera Budó.

Segons les estimacions del Govern, en base a fonts pròpies, dades aportades per representants del sector esportiu i d’estudis elaborats per institucions com la Universitat Pompeu Fabra, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el clúster de la indústria de l’esport a Catalunya (INDESCAT), les xifres absolutes de pèrdues econòmiques arribarien als 2.500 milions, la meitat dels que el sector genera durant un any, i de prop de 48.600 llocs de treball, ja siguin temporals o definitius, el 51 per cent de tots els que genera. Això afecta federacions, clubs, el món municipal, els consells, el voluntariat, etc.

Aquestes xifres confirmen les pitjors previsions del Govern, que des de l’inici de la pandèmia ha treballat amb tres possibles escenaris en funció de la duració de l’aturada i de la rapidesa en la recuperació de l’activitat. “Malauradament, la realitat ens situa en el més dur d’aquests tres escenaris”, ha lamentat Budó, amb aquesta aturada de gairebé quatre mesos i una reactivació “que no serà en cap cas immediata sinó progressiva entre ara i finals de 2020”, segons he alertat.

A més, la crisi del coronavirus ha fet que 7 de cada 10 treballadors del sector esportiu hagin patit un ERTO pel coronavirus, que l’esport deixi d’aportar 921 milions d’euros al VAB aquest 2020 i que s’hagin cancel·lat més de 1.200 esdeveniments esportius, dels quals només es tornaran a programar un 20%. La Generalitat té en licitació un estudi exhaustiu de tot el sector, que també inclourà l’àmbit escolar, professional i públic i que oferirà una fotografia molt més acurada de cara a l’inici del nou curs a partir de la qual poder definir noves polítiques públiques per fer costat al sector.

Aquestes dades mostren que l’àmbit de l’esport ha patit amb duresa l’impacte de l’emergència sanitària, motiu pel qual el Govern ha pres des del primer moment mesures en clau econòmica per ajudar el sector a recuperar-se de la crisi, totes elles incloses en el Pacte Nacional per a la Reactivació de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, integrat per administracions i entitats. “Calia una acció extraordinària i immediata del Govern per pal·liar l’impacte dels efectes de la pandèmia”, ha afirmat la consellera i màxima responsable de les polítiques esportives del Govern.

Mesures adoptades per ajudar a reactivar el sector

El Pla Nacional comporta la injecció per part del Govern d’un total de 61,5 milions d’euros durant el 2020 al conjunt del teixit esportiu de Catalunya en forma de subvencions, programes i línies de finançament per preservar l’activitat esportiva i la viabilitat dels agents que la fan possible. D’aquest import, més de 40 milions ja han estat tramitats per a Ajuntaments, Consells Esportius, federacions, clubs i esportistes.

En aquest paquet de mesures, destaca, per una banda, la convocatòria de subvencions per a la realització de les activitats esportives i actes que tinguin un impacte significatiu en el conjunt del sistema esportiu a Catalunya o de rellevància social i històrica, executades durant la temporada 2019-2020. Enguany, l’import total dels ajuts és de 3,5 milions d’euros, 2,5 milions més que en l’anterior convocatòria a causa de l’impacte de la Covid-19. Les entitats interessades poder presentar les sol·licituds a partir d’avui i durant un termini de 10 dies hàbils.

D’altra banda, properament estarà a disposició de les entitats esportives catalanes la línia de finançament directe de 10 milions d’euros entre l’Institut Català de Finances (ICF) i el Consell Català de l’Esport, una de les mesures pensades per donar resposta als problemes de liquiditat del teixit esportiu arran de la pandèmia. Coneguda com “ICF Esports Liquiditat”, aquesta línia permetrà sol·licitar préstecs d’entre 20.000 euros i 300.000 euros, i el període de retorn serà de màxim 5 anys amb 1 any de carència inclòs.

Noves mesures en el marc de la CORECO

Així mateix, en el marc de la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social com a conseqüència de la crisi de la Covid-19 (CORECO), la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) ha demanat diverses mesures per contribuir econòmicament a la progressiva represa de l’activitat física i esportiva, que dependran dels nous recursos que puguin arribar mitjançant aportacions de l’Estat o europees.

En primer lloc, la SGEAF proposa el pagament per part del Govern de les llicències d’activitat física i esport que emeten els Consells Esportius i les Federacions Esportives Catalanes de la temprada 2020-21 amb l’objectiu d’ajudar les famílies a fer front a aquesta despesa, que cap ciutadà es quedi sense fer esport, que les entitats no tinguin una davallada dels seus ingressos per aquest concepte i de mantenir una ciutadania activa i saludable per afrontar millor un possible rebrot o noves pandèmies. Aquesta mesura tindria un cost d’uns 37 milions d’euros. En segon lloc, la SGEAF proposta sengles ajuts per a entitats sense ànim de lucre i empreses que organitzen activitats de lleure educatiu esportiu i que han hagut d’adaptar-se als requeriments de la pandèmia de la Covid-19 (dotació total d’1 milió d’euros), i per a la contractació de joves en pràctiques per impulsar propostes de lleure educatiu esportiu per a infants i joves durant aquest estiu i la propera tardor (1,5 milions).

Finalment, la Generalitat ha plantejat modificacions legislatives tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats per ajudar a aturar la destrucció de llocs de treball i empreses del sector esportiu. Es tracta, en primer lloc, de la reivindicació al govern estatal de la necessitat d’implementar un tipus d’IVA esportiu reduït al 10%, una petició feta pel president de la Generalitat, Quim Torra, al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com per mi al Consejo Superior de Deportes en diverses reunions. En segon lloc, en l’àmbit català, la SGEAF proposa una llei del mecenatge esportiu no professional de Catalunya, que fomenti el mecenatge de caràcter privat mitjançant mesures tributàries i administratives; i sol·licita la modificació de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, per tal de crear un fons per al foment de l’esport i l’activitat física que es doti amb els ingressos obtinguts de la taxa fiscal sobre rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries de Catalunya, i que es destini a finançar polítiques esportives per a la millora de la pràctica esportiva en els vessants d’esport base,  de tecnificació, de programes socials i d’organització d’esdeveniments internacionals.

L’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona ha concedit el Premi Barça Jugadors al joc net a les plantilles dels primers equips de futbol del club. El jurat, reunit de manera telemàtica ahir dilluns amb la meva participació, reconeix l’actitud dels jugadors i jugadores blaugrana davant la situació excepcional causada per la pandèmia de la Covid-19. Es tracta de la primera vegada en els 11 anys d’història del premi que el guardó recau en la totalitat de membres de les plantilles.

Segons el jurat, l’actitud de les jugadores i jugadors durant l’estat d’alarma s’ha traduït en gestos a nivell col·lectiu i individual, ja sigui en aportacions econòmiques directes, de grup o en la participació en diferents iniciatives promogudes pel FC Barcelona i altres institucions. Accions que han tingut com a beneficiaris el conjunt de treballadors i treballadores de l’entitat blaugrana, els hospitals, les entitats socials, el personal sanitari i la comunitat científica.

Tot plegat ha fet que en aquests últims mesos els jugadors i jugadores blaugrana -tant de futbol com de la resta de seccions professionals- s’hagin convertit en un exemple de solidaritat durant la pandèmia i, per tant, en un orgull per al FC Barcelona.

Seguint la tradició, en cada edició del Premi Barça Jugadors es concedeix la Menció Especial al Joc Net a un exjugador o exjugadora que se l’hagués merescut quan estava en actiu. En aquesta ocasió, el jurat ha concedit la menció de manera simbòlica a quatre integrants de la plantilla blaugrana de la temporada 1960-61. El febrer de 1961, Antoni Ramallets, Joan Segarra, Sígfrid Gràcia i Martí Vergés es van oferir per ajudar el Barça, que estava passant per una crisi econòmica profunda. Anys després, el mateix Ramallets va explicar que “els quatre érem barcelonistes des de petits, jugàvem al club dels nostres somnis i el Barça mai no ens havia deixat de pagar ni cinc cèntims. Allò s’havia de fer”.

Properament, s’organitzarà un acte per lliurar el premi als integrants a les plantilles dels primers equips del FC Barcelona. El jurat del Premi Barça Jugadors 2020 l’han compost les següents persones vinculades a l’esport i al barcelonisme: Ramon Alfonseda, president de l’ Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Pau Vilanova, vicepresident institucional del FC Barcelona; Xavi Vilajoana, directiu del FC Barcelona; jo, secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física; Mària Vallès, directora Barça Fundació; Jofre Mateu, vicepresident de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Laura Llinàs, directiva de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Lluís Mascaró, director adjunt del diari Sport; Joan Poquí, redactor del diari Mundo Deportivo; Pilar Calvo, periodista; Jordi Costa, periodista de Catalunya Ràdio, i Carme Nieto, exjugadora del FC Barcelona.