Militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya el President Mas ha anunciat eleccions constituents. Per primera vegada en tres segles el President de Catalunya ha definit un itinerari per constituir l’Estat català de la manera més democràtica possible: exercint el dret a l’autodeterminació.

Quan fa sis mesos en el Congrés de Convergència aconseguíem incorporar l’horitzó de l’Estat propi, no pensàvem que es traduiria en un procés tant ràpid. Certament tot es precipita. I davant d’això ens cal actuar sense por, serenament i amb fermesa.

Estiguem tots amb el President. El full de ruta és clar: eleccions constituents i consulta a la ciutadania. Ara cal que una gran majoria de catalanes i catalans fem junts aquest camí a la llibertat. I cal que com a Joventut Nacionalista de Catalunya complim amb la nostra vocació. Oferim la nostra millor cara i destinem les nostres millors energies per fer possible aquest procés. Per lleialtat al President. Per lleialtat a Catalunya. Per lleialtat a tots i cadascun dels militants que al llarg de quatre generacions han construït la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Dimecres els catalans avançarem en el camí cap a l’Estat propi. La sobirania del poble de Catalunya, representada en el Parlament, decidirà dotar-se d’una nova eina que ens permeti afrontar amb major llibertat el present i el futur: la hisenda pròpia.

El Pesident Mas ha reclamant la màxima unitat social, econòmica i política. Unitat necessària per anunciar el nou model al govern de l’Estat. Però sobretot per avalar el moment en el que ens hàgin de dotar de la hisenda catalana per la via de la pròpia decisió davant l’enèsima negativa de Madrid.

Esquerra Republicana de Catalunya ja ha anunciat el seu recolzament a la proposta del Govern. Iniciativa sembla que també. I PP i PSC, com sempre, primen no fer enfadar Espanya enlloc de primar el país.

Arribats en aquest punt, la majoria de CiU, ERC i ICV més del diputat Laporta és prou absoluta. El país no necessita cedir a les indefinicions calculades i reticències espanyolistes d’uns partits socialista i popular que no tenen en Catalunya la seva prioritat. Els catalans sabem cap on hem d ‘anar. La porta del vaixell és oberta per a tothom. I qui no vulgui ajudar a remar, que salti. Cap problema. La història ens jutjarà a tots.

Rajoy ha anunciat al Congrés dels Diputats les mesures que Europa l’ha obligat a prendre. Després del rescat de la banca, Europa ha prosseguit amb una intervenció de l’estat espanyol que afecta ciutadans, empreses i administració. Una intervenció en tota regla, malgrat els esforços del govern de l’Estat per intentar demostrar que responen a una voluntat de lideratge propi.

Algunes de les mesures d’aprimament que s’impulsaran a nivell estatal, des de Catalunya les podem compartir. De la mateixa manera que ens ha calgut posar ordre després de l’orgia malgastadora del tripartit a Catalunya, entenem que les festes de nou ric de PP i PSOE també s’havien d’acabar a mode de coitus interruptus.

Ara bé. La tisorada que Rajoy pretén imposar a nivell territorial atempta de ple contra el nostre dret d’autogovern: nacional i municipal. Podem estar d’acord amb que hi ha un excés de nivells administratius. Però a Catalunya ningú ens ha de dir com hem de fer les coses, especialment les que afecten als nostres pilars fonamentals. Si Espanya no ens respecta a l’hora d’aplicar les necessàries dietes d’aprimament a l’administració, aleshores haurem de pactar-les directament amb Europa.

L’Escola d’Estiu pot ser un bon marc per parlar-ne. Com a Joventut Nacionalista de Catalunya. Però també amb els dirigents del partit i el President del país. Tot fa pensar que l’horitzó de l’estat propi que vàrem escriure en una ponència a la primavera, haurà d’esdevenir un document de dret internacional més aviat del què pensàvem.

 

Ja hi som. Durant tres dies 1.800 militants de Convergència ens donem cita a Reus per escollir una nova direcció del partit i per fixar les línies estratègiques que seguirà la política catalana en els propers anys.

La Joventut Nacionalista de Catalunya assistim a aquest congrés amb la il.lusió del que per molts delegats serà el primer congrés del partit i amb la convicció que ajudarem Convergència a situar el sobiranisme en el centre del debat polític del país.

Nosaltres hem fet els deures. Fa unes setmanes que a Vilanova i la Geltrú 200 delegats de la JNC donàvem el nostre recolzament a l’Oriol Pujol per liderar el partit i li fèiem entrega del “projecte itinerari”: l’aportació de la JNC a la transició nacional catalana.

En el sí del congrés ens correspon ara tenir la capacitat d’incorporar el full de ruta que hem dissenyat en l’estratègia ideològica de Convergència. Principalment, definir les línies vermelles del Pacte Fiscal i situar l’Estat propi com el camí racional, transversal i democràtic que ha de seguir la majoria social i política del país.

En tenim ganes! I creiem que la JNC serà novament la fàbrica d’idees i d’energia del partit del país. Som-hi!

Quan el President de la Generalitat és de viatge oficial al Marroc, acompanyat de més d’un centenar d’empreses per obrir noves vies de negoci amb Cataluya. Quan 70.000 persones d’arreu del món impulsen a Barcelona el sector emergent de la telefonia mòbil. Quan l’empresari més gran del món en gestió de places hoteleres i en organització de congressos es fixa en el nostre país per invertir i crear nous llocs de treball que ens situïn com la referència turística d’Europa.

Quan tot això està passant, quan el Govern lidera vies per a la recuperació econòmica, l’atracció d’inversions i posa les bases per la creació de feina, cal que la societat civil s’hi sumi. Sense complexes, descaradament. Que radiclament es posicioni i sumi al costat del Govern.

Tothom té dret a expressar el seu descontentament. Tothom, tots els col.lectius i també tots els ciutadans de forma individual. Un descontentament que, sigui dit de pas, darrerament no s’ha expressat sempre de la manera respectuosa i democràtica que es pressuposa de societats avançades com la nostra.

Però cal reclamar que, al costat de la protesta, calen també manifestacions de suport. El conjunt del país agrairia manifestacions en positiu de recolzament a les polítiques actives que van en la línia d’assegurar un futur millor. Especialment en la direcció de crear nous llocs de treball -molts d’alt valor afegit i d’elevada qualificació- pels joves del nostre país.