Després de dies intensos dec campanya, 162 municipis de Catalunya han dit sí, volem un estat propi.

Les reaccions han estat previsibles: Osona decideix vs. la Coordinadora Nacional, els diaris espanyols menystenint la participació i la premsa internacional lloant la fita històrica.

Considero que el més important ara és: no frustrar els 200.000 catalans que van anar a votar. Saber canalitzar bé aquesta fita.

Això significa que propostes precipitades de referèndums a BCN o iniciatives parlamentàries per convocar un referèndum nacional a l’abril s’han de prendre exclusivament com a bromes de mal gust.

Sapiguem ser dignes del què representem. Els catalanistes que diumenge vam votar portem al darrera la història d’un país que suma mñes de mil anys. I no ens precipitem pensant que en sis mesos aconseguirem alló que no hem aconseguit en 300 anys.

El dia 13 és històric per sí mateix. I obre un camí clar. Però no vulguem fer drecera, no fós cas que ens trobem en un cul-de-sac.

La generació de gent jove actual molt provablement serem els qui gestionarem un referèndum nacional vinculant. No vulguem pujar els graons de quatre en quatre, i fem, per una vegada, bé les coses.

La independència avui és possible. Sapiguem aconseguir-la.

Ahir assistia a la presentació de la “nòmina catalana” que duia a terme el Cercle Català de Negocis al casal cultural anadlús de Sant Cugat del Vallès.

En un auditori d’un centenar d’empresaris, al llarg d’una ora vanm rebre un seguit de xifres que justificaven la necessitat que CAtalunya esdevingui un nou Estat de la UE en termes empresarials.

Va ser una bona presentació i amb una justificació acadèmica acreditada.

Celebro que una nova entitat segueixi el camí iniciat per FemCat. Tenir el recolzament de la classe empresarial, econòmica i financera del país és imprescindible si algun dia voler tenir el nostre propi Estat.

No serà fàcil. Però benvinguts i bona feina!

Aquest cap de setmana una delegació de la JNC assistíem al Congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià a Alboraia. Els amics del Bloc Jove han celebrat aquest congrés sota el lema de “País futur”, i en el marc del desè aniversari de l’organització.

Tots aquests anys la JNC i el Bloc Jove hem fet camí plegats. Nomès en el darrer any hem compartit escoles de formació, hem anat junts a les eleccions europees i hem dut a terme una acció pionera en activisme a Mestalla durant la copa del rei. Dissabte ho recordàvem també amb la bona comapnyia de les EGI i d’amics del JEN PSM.

Un camí, però, que es remunta des dels inicis de la creació del Bloc i que des de la JNC desitgem que vagi molt més enllà. Sempre des del respecte i amb la ma estesa a ajudar-vos amb tot el que puguem.

Com deien l’Enric Morera i en Fran Ferri, nou líder del Bloc Jove, a la cloenda del congrès, al país Valencià hi ha lloc per a l'”espai taronja”, per una altra manera de fer política i per una força que treballi des del territori pel territori.

Gràcies per compartir el camí amb nosaltres i per molts anys!

D’aquí a pocs dies entrarem al desembre i podrem comprovar si les previsions sobre atur juvenil que feien l’IESE i ADDECO es compliran o no: si arribarem al 37,2% d’atur juvenil a Catalunya.

Segons IESE, la taxa de desocupació juvenil a Catalunya ha estat la que més s’ha incrementat del conjunt de l’Estat en el darrer any, amb un augment de 19,7 puunts percentuals, duplicant així la de l’any passat i situant-se al 36,4%.

Aquesta esgarrifosa xifra situa als joves catalans com els campions europeus en atur juvenil. D’això se n’ha fet ressó el partit holandès D66. Ells busquen solucions a una xifra d’atur juvenil que els preocupa tot i que no supera el 8%. I s’han fixat en nosaltres, no nomès perquè gaireé 4 de cada deu joves catalans no teballin, sinó per la inacció dels governs espanyol i català.

A tot això cal afegir-hi la poc optimista reflexió de l’OCDE quan parla del “risc de la generació perduda” basant-se no nomès en l’elevat atur juvenil, sinó incloent-hi també els “NEET”(No in education, employment or training) per referir-se al concepte que al Regne Unit fa referència a una important bossa de joves que ni treballen, ni estudien ni busquen feina.

Llàstima que el Govern de la Generalitat hagi trigat sis anys en posar sobre la taula un Acord sobre mesures per fomentar l’ocupació juvenil. I ja em permetreu que sigui escèptic davant qualsevol possibilitat d’èxit que aquestes mesures puguin significar.

Aquest vespre l’amic Carles Campuzano presenta llibre. É suna llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l’actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.

Ja m’he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.

Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d’un altre vilanoví – en Marc Álvaro- i de l’Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.

Us poso algunes frases que han destacat del llibre.

S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.

Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.

Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (…) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.

Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.

Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d’Estat.

La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.

(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.

Aquest vespre l’amic Carles Campuzano presenta llibre. És una llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l’actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.

Ja m’he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.

Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d’un altre vilanoví – en Marc Álvaro- i de l’Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.

Us poso algunes frases que han destacat del llibre.

S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.”

“Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.”

“Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (…) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.”

“Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.”

“Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d’Estat.”

“La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.”

“(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.”