El passat 12 de novembre vaig tenir el plaer de participar al congrés de la BDigital Apps (11-12 de novembre), que va organitzar el centre tecnològic Barcelona Digital al CosmoCaixa de Barcelona. Vaig moderar la sessió de “Sports R-Evolution” on vam discutir l’aplicació de la tecnologia i el desenvolupament d’aplicacions dins del món de l’esport.

En primer lloc, vaig exposar que al nostre país, Catalunya, la pràctica esportiva és una de les activitats primordials de molts ciutadans i ciutadanes, ja sigui a través de l’esport de competició a través de clubs i federacions esportives, o de l’activitat esportiva que generem de motus propi. I cada cop més, el nombre de persones que practiquen activitat física creix. Dins d’aquest esport de competició, tenim més de 60 federacions esportives i 45 consells esportius escolars. De ciutadans que facin activitat esportiva amb llicència federativa o durant el seu temps lliure, en tenim més de 3 milions a Catalunya.

Cada dia més, doncs, tenim més persones que fan algun tipus de pràctica esportiva. Últimament hi han molts ciutadans que s’apunta a fer curses locals, mitges maratons, ultratrails, ciclisme. I lògicament aquest augment també genera una interessant activitat econòmica. A nivell de l’Unió Europea, l’esport català representa entre un 2,5% i un 3% del PIB europeu en matèria d’activitat econòmica dins d’aquest àmbit.

En els darrers temps, on la tecnologia ha adquirit un paper fundamental en les nostres vides a molts nivells diferents, hem tractat de recolçar i fomentar aquesta inclusió a entitats i associacions al territori català. De la mateixa manera, aquest ús tecnològic també s’ha aprofitat per desenvolupar noves maneres de practicar esport.

Així doncs, vam compartir amb els ponents de la sessió “Sports R-Evolution” diferents iniciatives tecnològiques que tracten d’oferir respostes al creixent ús de la pràctica esportiva. La R-Eevolució de l’esport és un fet. A través d’aplicacions i diversitat de dispositius tecnològics, ens reptem, competim o mesurem les nostres constants vitals. La sessió Sports R-Evolution va analitzar com la tecnologia està canviant els nostres hàbits de consum també en l’esport. Hi van intervenir Paco Maldonado, de Playfulbet, Santiago Casado, de RiderState, Susana López, de Runtastic , Marc Bigas, de Skitude, Marc García, de Viuing i Lluís Capdevila, de Health&SportLab.

Podeu veure la conferència completa gravada aquí.

Des de l’esportcat animem el sector esportiu català a adherir-se i fer lectura del Manifest institucional del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones durant les activitats esportives que es desenvolupin a Catalunya al voltant del 25 novembre, declarat com el dia internacional contra la violència de gènere. Aprofitant el ressò del món de l’esport, es vol sensibilitzar la societat per sumar esforços per lluitar plegats contra la violència masclista i eradicar-la.

Amb l’adhesió al manifest, el món de l’esport declara que vol “aixecar la veu, ferma, alta i clara per denunciar la vulneració constant dels drets humans que suposa la violència contra les dones i aconseguir que la paraula ‘dona’ deixi d’associar-se a debilitat o dependència”, alhora que apel·la a “promoure un canvi de mentalitats” i a traslladar a tots els àmbits de la vida “valors de l’esport com l’esforç, el treball, el sacrifici, la lluita, el respecte o la superació”.

La iniciativa d’aquest manifest s’emmarca en les actuacions previstes en el Programa Dones i Esports 2014-16, impulsat pel Gabinet de Gènere de la SGE i l’Institut Català de les Dones (ICD), un dels objectius del qual és contribuir a fomentar l’educació en valors donant suport a les iniciatives de les entitats esportives per visualitzar el rebuig a la violència i l’assetjament contra les dones en l’àmbit de l’esport.

Nota de premsa original.

Ahir vaig presidir al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet la 6a Comissió de Seguiment de l’esport escolar a Catalunya, amb la presència de bona part dels seus membres, entre els quals es trobaven representants del Consell Català de l’Esport, els Departaments d’Ensenyament i Salut, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), consells esportius i altres entitats vinculades a aquest àmbit.

Durant la reunió, vam analitzar el desplegament de les set línies estratègiques del Pla Estratègic de l’Esport Escolar a Catalunya (PEEC) que durant el curs 2013-2014 es van desenvolupar i que han servit per elaborar les normatives referents a l’esport escolar. Ja s’han iniciat el 80% dels plans d’actuació previstos.

Animem al sector esportiu català a adherir-se i fer lectura del Manifest institucional del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones durant les activitats esportives que es desenvolupin a Catalunya al voltant del 25 novembre, declarat com el dia internacional contra la violència de gènere. Aprofitant el ressò del món de l’esport, la SGE vol sensibilitzar la societat per sumar esforços per lluitar plegats contra la violència masclista i eradicar-la.

La setmana passada vaig acompanyar al Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, en Jordi Miró, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Ramon Terrassa, director general d’Acció Cívica i Comunitària, i Santi Siquier, representant territorial de l’Esport a Barcelona per analitzar l’informe del Govern de l’Estat sobre la naturalesa de la relació jurídica del personal que presta serveis en clubs i entitats esportives. Durant la sessió informativa, celebrada al CAR de Sant Cugat amb més de 250 representants d’entitats esportives de Barcelona, el Govern va explicar les mesures que poden prendre aquestes entitats per adaptar-se a la nova situació.

Entre els assistents, hi havíen representants de clubs, Federacions, Ajuntaments i Consells Esportius de la demarcació, que van pogut conèixer i resoldre dubtes al voltant de les possibilitats que té l’ampli teixit associatiu esportiu català per adaptar-se a la normativa estatal, tenint en compte la important funció social i educativa que exerceixen aquestes entitats. La problemàtica va començar fa aproximadament un any arran de les inspeccions de la Seguretat Social a les entitats esportives catalanes per la voluntat regularitzadora de l’Estat cap a aquestes.

La història de l’esport ens demostra que el sector esportiu també necessita un estat propi per desenvolupar-se plenament. Fa prop de deu anys, va tenir lloc un episodi clau que esdevé avui un punt d’inflexió a l’hora d’afirmar que l’esport català necessita un estat propi. El 23 d’octubre del 2004, la selecció catalana d’hoquei sobre patins es va proclamar campiona del mundial B a Macau. Catalunya va derrotar Anglaterra en la final per 6 a 0 i es va guanyar el dret a disputar el mundial A. Tot i haver-se guanyat aquest dret, el 25 de novembre del 2004, a Fresno (Califòrnia), la selecció va ser privada de participar en el mundial A del 2005 a San José (EUA). La Federació Internacional de Patinatge (FIRS), que havia aprovat el març del 2004 l’admissió provisional dels catalans, va celebrar una assemblea en què la Federació Catalana de Patinatge no va ser ratificada com a membre del FIRS. El resultat de la votació no va ser casual. Les fortes pressions dels organismes espanyols de l’esport als altres països membres en van ser el desencadenant. Aquest és un trist episodi més en el món de l’esport català que se suma a les expulsions i substitucions forçoses de catalans d’organismes internacionals i que esdevenen entrebancs perquè l’esport català gaudeixi d’un ens propi.

No hem d’oblidar que Catalunya va participar en el naixement de l’esport modern en el segle XIX amb la creació d’entitats i competicions esportives, així com federacions internacionals. I potser hauria fet més si no hagués estat per l’impacte de les dictadures o casos com el de Fresno. Tot i això, el pes econòmic de l’esport a Catalunya continua sent superior al de la mitjana espanyola, com diu l’índex del valor afegit brut (VAB), segons dades de l’estudi L’impacte econòmic de la independència de Catalunya en l’esport del país. Així, el VAB català de l’esport representa l’1,22% i se situa en el vuitè lloc en l’escala europea, al davant d’Espanya on, sense Catalunya, l’esport té un VAB del 1,05%.

El pes de l’esport a Catalunya, doncs, s’equipara a la mitjana del grup de països qualificats com a estats històrics avançats (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Països Baixos i Suècia), que tenen un VAB de mitjana de l’1,23%. I se situa per sobre de la mitjana dels petits nous estats independents(Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Txèquia), que tenen un VAB de l’1,14%. Així es fa palesa la importància de l’esport avui a Catalunya com a generador i element activador de l’economia. I aquest no té perill de minvar amb la constitució d’un nou estat, ja que té estructures molt consolidades com podria ser el Consell Català de l’Esport, per exemple, i polítiques esportives ambicioses amb visió de país que en el cas d’una Catalunya independent suposarien l’increment del VAB fins a l’1,47%. Per tant, seria un sector que generaria riquesa i llocs de feina associats.

Aquest increment s’explica perquè serien les noves estructures de l’estat català les beneficiàries directes de les noves vies d’ingressos, per exemple, nous patrocinadors interessats en l’esport d’una nova selecció, els drets televisius dels partits propis de la selecció i els premis de les competicions que incrementarien la renda en 0,3 milions d’euros, entre d’altres. Aquests ingressos es podrien destinar al que l’estat català decidís. Una de les inversions que es farien seria ampliar el ventall de beques per formar nous esportistes, ja que com es va demostrar a la Barcelona del 1992, l’increment de les beques ADO i ADOP va suposar també un increment directe en la qualitat dels nostres esportistes i, per tant, del medaller olímpic i, conseqüentment, d’ingressos per mèrits esportius.

Un estat propi requeriria, doncs, comptar amb una estructura esportiva pública similar a la que disposen en l’àmbit estatal organismes com el Consell Superior d’Esports, en el cas de l’Estat espanyol. Aquesta estructura d’estat a Catalunya hauria de consistir en una evolució del Consell Català de l’Esport al costat d’altres institucions com el Comitè Olímpic Català, entre d’altres.

L’esport català necessita un estat propi, això és clar en temes econòmics, com hem vist fins ara. Però hi ha altres elements que no podem obviar. Quin paper jugaríem en les competicions internacionals? Serien els catalans esportistes competitius capaços d’ocupar un bon lloc en el medaller dels Jocs Olímpics?

Doncs bé, la participació de la selecció catalana en uns Jocs Olímpics seria un fet completament nou, però la participació d’esportistes catalans en uns Jocs no seria una novetat. De fet, el 26% dels esportistes espanyols que han participat en els Jocs Olímpics han estat catalans, i aquests han aconseguit el 34% de les medalles per la representació espanyola.

I pel que fa a la participació de clubs en competicions internacionals de futbol no hi ha cap pacte preestablert, però el que és clar és que un equip del nivell del FC Barcelona i el segon equip de la ciutat de Barcelona, el RCD Espanyol, esdevindrien la carta de presentació del futbol al món i ens permetrien entrar a jugar en qualsevol de les lligues dels països més propers, com podrien ser Espanya, Itàlia, França o Anglaterra. Com el Mònaco, que juga en la lliga francesa. Els dos equips de la Ciutat Comtal farien que la federació d’un dels països propers volgués incloure Catalunya com una regió més en la seva lliga. I així provar de trobar el millor encaix amb els altres equips catalans com el Llagostera, el Barça B, el Girona, el Sabadell, i els d’altres divisions.

En definitiva, l’esport pot ajudar a fer créixer i projectar la imatge de Catalunya, atraure la inversió estrangera, el turisme internacional i ajudar a establir més vincles comercials. L’esport català i el nostre model d’esport necessiten un estat propi per créixer i fer-se visible. I per això és necessària la mobilització de l’esport català perquè és clar que, en un futur estat independent, l’esport català hi sortiria guanyant, tant el de base com el d’elit. Fer-ho possible és a les nostres mans.

Publicat originalment al diari l’Esportiu de Catalunya