Gerard Figueras

Ahir a la nit sortia tard de la reunió amb militants de la JNC de Sarrià Sant Gervasi. Vam estar parlant més de dues hores sobre la situació econòmica actual, sobre el sentit de la Diada Nacional d’Enguany i també de la Consulta d’Arenys.

Arribat a migdia al despatx, després d’un matí de reunions interessants, he fet una ullada als mitjans: consulta d’Arenys endavant, mani Falange aplaçada una setmana; Iceta diu que aquest estiu els catalans hem fet el ridícul amb tanta mani; Puigcercós criticant els 420 euros de ZP que ell mateix ahir pactava; més confusió sobre la Grip A.

Tot plegat em produeix una sensació d’embafament, de més del mateix. Una sensació de que hi ha massa gent que no sap estar a l’alçada. Que poc estimulant. Quin país! Com diria un vell amic.

L’onada positiva que augurava diumenge el President Pujol en una entrevista a l’Avui és molt necessària! Necessària per posar allà on han de ser els mediocres. Necessària per generar il·lusió, esperança. I, sobretot, necessària per obrir un nou camí de futur pel país.

Fa una estona ha aparegut als mitjans que l’Estat espanyol intentarà impedir la consulta d’Arenys de Munt prevista sobre l’autodeterminació de Catalunya.

No és una notícia que em sorprengui – de fet el sorprenent hauria estat que l’advocacia de l’Estat no ho hagués fet abans. El que sí que resulta sorprenent és que siguin Ciutadans els qui hagin de fer la feina bruta a PP i PSOE per demanar que s’aturi aquesta consulta.

Em pregunto si l’Estat no hauria d’actuar amb la mateixa diligència a l’hora d’impedir la manifestació feixista que l’ultradreta espanyola ha convocat i que el Conseller Saura tan feliçment ha autroritzat.

És hora de fer-se grans. Si després de 30 anys de democràcia a l’Estat espanyol encara hi hi a gent que té por que el poble pugui parlar, és que alguna cosa trontolla.

Voler callar els vilatans d’Arenys és tant o més evidenciador de la por que té Espanya com ho fou el silenciament de la xiulada al Rei a Mestalla que a alguns ens intenten fer pagar ben car. L’any 2009 no hi ha ningú que pugui fer callar el poble. I encara menys cap tribunal.

Endavant amb la consulta gent d’Arenys!

Tot just ahir em reincoporava a la feina. Ha estat un estiu curt però amb la sensació que s’ha fet llarg. Un estiu profitós i que realment ha servit per carregar piles.

Recordo ara els moments que guardarè a la memòria d’ un estiu en el que he pogut visitar país. Trobar moments per contemplar el cel sense tenir la sensació de fer tard. Conèixer nous indrets amb identitat i persones fins ara desconeguts. Degustar meravelles que el sòl i el mar ens ofereixen en llocs màgics. Prendre el sol a la platja i jugar amb la canalla a la sorra vora l’aigua.

Recòrrer en bicicleta els bonics passejos marítims del Garraf i el Baix Penedès. Redescobrir íntimament Mallorca. Endinsar-me una mica més en l’Ebre, els seus ports i el seu Delta. Passar moments inoblidables amb la millor companyia, al costat d’una gran persona. Retrovar Prada de Conflent i les delícies culinàries de la Catalunya que un dia ens van prendre. Endinsar-me mar endins i veure els rajos del sol des de sota una aigua majestuosament blava. Enriquir l’oïda amb tons diferents d’una llengua mil·lenària.

Un estiu mediterrani. Un estiu que m’ha fet sentir afortunat.

Ara, som-hi. Que hi ha molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la!

Aquest matí m’he afanyat per anar a comprar una coca de llardons abans de marxar a BCN.

Fa una estona, mentre feia el badoc entre correu i correu al despatx, recordava quantes nits de Sant Joan especials hi ha hagut a les nostres vides. La il·lusió dels petards quan ets canalla, els primers petons vora el mar quan l’adolescència et truca a la porta. Guarnir la terrassa de casa amb banderoles i llumetes de colors. Les fogueres, la coca i el “xampany” que tantes vegades ens han fet que aquesta fós una nit especial.

Records que miro amb espurnes d’il·lusió, nostàlgia i desig als ulls. Moments que quan els vius no te n’adones, però que amb el temps esdevenen eterns com a petits regals que ens dóna la vida. Petits moments que gaudim com a catalans, com a mediterranis.

Aquesta nit tornarà a ser màgica. Una nit que confio sigui un parèntesi en aquesta atrafegava existència que ens engolleix a alguns. I aquesta nit, d’una manera nova, diferent, cadascú viurà moments que demà esdevindran refugis de felicitat.

Bona revetlla!

Fa una setmana que diaris, informatius, carrers, rectorats i tertúlies en van plens! Bolonya, joves, estudiants, manifestacions, govern, periodistes i policia són els protagonistes en primera plana arreu del país. Tot i que d’una manera poc afortunada, han aflorat als mitjans de comunicació diversos debats que fins i tot han passat per sobre de la reiterada crisi econòmica.

Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se’ls estimen massa.

Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?

Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!

Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?

Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l’hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.

Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d’actuació hauran d’escoltar a partir d’ara.

Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.

Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.

Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d’aquest diàleg.