Gerard Figueras

Viu l'esport català

DIADA NACIONAL 2010: DRET A DECIDIR PER A UN ESTAT PROPI

By Deixa un comentari

Us remeto el manifest de la JNC per a la Diada d’enguany amb la que iniciem curs polític.
Avui, onze de setembre de 2010, es commemora el 296è aniversari de la caiguda de Barcelona sota el setge de les tropes borbòniques. 296 anys desprès el país es troba en un moment crític, però alhora decisiu per canviar el seu futur. Desprès de la sentència del Tribunal Constitucional que escapça aspectes fonamentals de l’Estatut, i a les portes d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, la Joventut Nacionalista de Catalunya manifesta:
1. Que l’Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya és una diada reivindicativa i commemorativa de la lluita dels catalans per se run poble lliure.
2. Que la sentència emesa el passat mes de juny pel Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut és inadmissible i marca la fi de l’actual marc de relacions entre Catalunya i espanya.
3. Que ha arribat el punt d’afirmar que la única via per avançar cap a lap lena llibertat de Catalunya és mitjançant l’exercici del dret a decidir fins arribar a la consecució d’une stat propi.
4. Que per poder exercir plenament aquest exercici del dret a decidir Catalunya ha d’experimentar un canvi de lideragte que condueixi el poble català a decidir liurement el seu futur.
Joventut Nacionalista de Catalunya
11 de setembre de 2010

Arxivat com a: General

Set anys enganyant al Penedès!

By Deixa un comentari

Aquest vespre el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de Vegueries. Ho ha fet amb els vots a favor del tripartit i sense incloure-hi la Vegueria del Penedès.
CiU havia presentat una esmena que hauria permès incloure la Vegueria del Penedès en aquesta llei. Però els vots de PSC, ERC i ICV ho han impedit. A ningú ha de sorprendre el vot en contra del Penedès dels socialistes i el seu apèndix roig-verd. Però sí que ens hem de lamentar per la decisió d’ERC.
La sensació que hom té és d’engany: durant set anys, igual que CiU, Esquerra Republicana ha fet bandera arreu del territori penedesenc de la nostra vegueria. Però a l’hora de passar de les paraules als fets, els republicans s’han rendit a les pressions del seu soci de govern, el PSC.
Quina llàstima. Perquè avui acaben de prendre el pèl a una realitat territorial, econòmica i ciutadana a la que havíen fet agafar -avui falses- esperances.
A partir d’ara cal prendre’n nota. No si valen promeses estèrils. Ja no tenen cap valor per part de qui durant set anys ha dit el contrari del que avui ha fet al Parlament. NI tampoc té cap valor el doble joc del partit dels socialistes que al territori fa una cosa i al Parlament la contrària.
Des de CiU i la JNC seguirem treballant perquè a la propera legislatrua hi hagi una majoria diferent al Parlament. Una majoria que permeti a CiU impulsar la modificació d’aquesta llei per incloure-hi la nostra vegueria.
Perquè SOM Vegueria!

Arxivat com a: General

Orgullós del meu país

By Deixa un comentari

Aquest matí el cor se m’omplia de sensacions. I el cap de pensaments. Revuiure els moments viscuts ahir al Passeig de Gràcia, veure els milers de fotografies, les cròniques i el ressó mediàtic que ha tingut a Catalunya i a fora, em fan tenir una senació nova.
La resposta de país calla les veus que alertaven que un dissabte de juliol els catalans preferiríem estar a la platja. Els milers de senyeres estelades i els crits d’independència callen les veus dels qui diuen que Catalunya no es mou per la seva llibertat. Veure a la patronal catalana al costat dels sindicats al capdavant de la mani calla aquelles veus que diuen que la crisi econòmica és per ells la única prioritat. El comportament impecable d’un milió i mig de catalans -grans, famílies i sobretot, molta gent jove- calla aquells qui diuen que el sobiranisme és nomès qüestió de radicals.
La sensació que tinc, avui, és de satisfacció. El meu poble no m’ha fallat. El meu poble ahir hi era. I hi era sencer. Als pobles i ciutats, molts altres ciutadans anònims que no van poder ser a BCN, també hi eren de cor i de pensament.
La sensació que tinc avui és d’orgull. De pertànyer a una nació mil·lenària que sap alçar la veu pacífica i democràticament quan en ple segle XXI se la intenta trepitjar. I sap donar una lliçó a casa, a Espanya i al món de maduresa incontestable.
La sensació que tinc avui és d’esperança. Ahir milers de joves érem al passeig de gràcia. Al costat d’avis i de criatures. Però, sobretot, milers de joves hi érem. El fil roig continua viu. El relleu està assegurat i encarat cap a la bona direcció. A aquesta generació de gent jove ens cal saber canalitzar el sentiment d’un poble que vol ser amb plenitud. I dir als líders que sapiguen entendre la nostra voluntat.
No volem uns líders que ens portin a la frustració. No volem uns líders que reaccionin tèviament. Volem uns líders que sàpiguen recollir la voluntat madura d’un poble i aconsegueixin fer ralitat un somni que avui és a prop. A les seves mans que sigui molt més a prop del que alguns es pensen.
Ahir es va demostrar el que dèia el poeta: demaneu la lluna, amics, demaneu-la. Mentre alguns se’n riguin, estigueu segurs que la lluna anirà venint. I així fou. La lluna, mentrestant, ha anat avançant.

Arxivat com a: General

Un dia per a la Història

By Deixa un comentari


Finalment ha caigut. Fa escasses hores que hem conegut que el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat l’Estatut de Catalunya. Han estat quatre anys d’espera, de falses alarmes, d’avisos i d’especulacions. Que finalment s’han acomplert.

Ambla poca informació que tenim, constatem que la columna vertebral de l’Estatut ha estat esmicolada.

A banda de la reacció immediata que poguem tenir, aquest dia quedarà a la història del nostre país. Un punt d’inflexió que marcarà el final de la via de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I l’inici d’un nou rumb que ens portarà a la resignació o a la consecució d’un estat propi.

Vull pensar que la nostra societat sabrà interpretar quin rumb cal prendre. En vuit anys, en dues legislatures hem de ser capaços de generar una majoria que ens porti a pronunciar-nos majoritària i inequívocament a favor d’un estat propi.

Cal un govern fort, nacional, que treballi per avançar ràpida i fermament cap a aquest horitzó. Perquè com dèia Vicenç Vives, nomès quan s’és valent s’és lliure. Nomès els homes i els pobles són quan no tenen por i són lliures. Depèn nomès de nosaltres aconseguir aquesta llibertat.

Arxivat com a: General

Sobre la reforma laboral

By Deixa un comentari



Dimecres és la data límit que ha fixat el Govern espanyol per aprovar el Decret que contemplarà la seva proposta de reforma laboral.

Fa mesos que des de la JNC ens preocupa una dada: el 40% d’atur juvenil que hi ha a Catalunya i la resta de l’Estat.

És evident que cal una reforma laboral. Fa massa temps que hauria d’haver arribat. Però el Gover Zapatero ha estat incapaç d’entendre aquesta necessitat fins que no li han manat d’Europa alhora que poruc per prendre una decisió que no agradi a sindicats i empresaris.

Ara posa la responsabilitat a l’esquena dels altres partits. En un país normal, amb govern i oposició responsables, conscients de la gravetat de la situació, s’arribaria a un acord. Ampli. Encara que resultés incòmode per la classe empresarial o pels empleats. A un país normal. A l’Estat espanyol això és agirebé una utopia. La curta jugada i la voracitat per assolir poder i desgastar a l’adversari passa per sobre de l’entesa.

Les mirades, doncs, posades novament davant de CiU. Tornar a salvar o no a l’Estat. a Catalunya. I, de retruc, al Govern. Quines han de ser les condicions per votar o no una reforma laboral?

Des de la JNC ho tenim clar: cal una reforma que combati eficaçment l’atur juvenil. Hem d’assolir nivell tant baixos com els d’Holanda i altres països referents a nivell europeu.

Per nosaltres una reforma laboral nomès es pot recolzar si conté mesures que incentivin a la contractació de joves per part de les empreses. Que protegeixin als treballadors joves davant les regulacions de plantilla, és a dir, acabar amb el last in first out que fa que siguem els primers en ser acomiadats simplement perquè siguem els més barats d’indemnitzar.

També cal reduir la precarietat laboral que suposa enllaçar numerosos conractes temporals i posar fi a la dualitat. I recolzar els joves emprenedors amb excempcions fiscals que vulguin tirar endavant el seu propi projecte.

Cal ser valents. La reforma és necessària. Però que assumeixi responsabilitats qui governa i no ha fet els deures.

Arxivat com a: General

Constitucional?

By Deixa un comentari


Canviem d’estació i, com cada tres mesos si fa o no fa, algú decideix que ens torna a distreure amb la sentència de l’Estatut.

Avui és el torn dels diaris espanyols, alertant de la constitucionalitat de l’Estatut amb la interpretació de tan sols 20 articles i algun cop de tisora fet finament.

Quina habilitat que té el socialisme per fer passar gat per llebre: alertar a través de la brunette de la consitucionalitat del text justificant-ho amb un lleuger maquillatge!

Hi hagi sentència a mitjan abril o no, i ens en toquin quinze, vint o vint-i-cinc, cal no perdre memòria i tenir la resposta a punt.

Fa pocs dies ho recordava la nova presidenta d’Òmnium: la resposta ciutadana s’està cuinant. Des de la política, ho recordava en Mas a l’acte de Parlament de Catalunya: per respecte al poble i a les generacions que pugen, no permetrem que se’ns toqui ni una coma.

Alerta que quan ell llop truca a la porta, encara que dugui pell de xai i se n’hagi anat altres vegades, cal estar amatens que aquest cop no ens queixali.

Arxivat com a: General