El 9 de novembre s’acosta. Espanya s’esforça per dir-nos que no podrem votar, però els catalans, tossuts, seguim el camí traçat pel president Mas. La societat catalana es prepara des de tots els àmbits per poder votar, i en I’àmbit de l’esport no en volem ser una excepció.
Catalunya és avui una referència esportiva a escala mundial, tant pel que fa als èxits esportius assolits en l’esport de competició, com pel nombre de ciutadans del nostre país que practiquen activitat física de forma amateur. El pes econòmic de l’esport català se situa en 2.396,6 milions d’euros, és a dir, representa l’1,22% del valor afegit brut (VAB) del total de l’economia catalana.
Aquestes xifres ens indiquen que Catalunya està al nivell de països com Dinamarca, Suècia o els Països Baixos pel que respecta al pes de l’esport en el conjunt de l’economia del país; una posició molt per sobre d’altres països, com Espanya, França o Itàlia, en els quals l’esport representa poc més de l’1,1% del seu valor afegit brut.
Les veus que des d’Espanya pronostiquen l’ostracisme absolut d’una Catalunya independent són moltes i variades. Al costat de l’aïllament econòmic i de la marginació política, algunes d’aquestes veus també comencen a preconitzar la desaparició de Catalunya com a referència esportiva internacional. Ens cal afirmar amb tota rotunditat que aquests pronòstics no tenen ni cap credibilitat ni cap fonament empíric…
