Gerard Figueras

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha presentat avui els resultats de l’estudi elaborat pel Govern per analitzar l’impacte econòmic que ha tingut la Covid-19 en l’esport català des de l’inici de la pandèmia, i ha explicat tant les mesures econòmiques com legislatives que l’Executiu ha dut a terme per pal·liar aquest afectació en el sector. La consellera ha estat acompanyada de mi.

L’informe estima en 1.350 milions d’euros les pèrdues econòmiques patides per l’esport català a causa de la pandèmia i determina que un 28% dels clubs i centres esportius, uns 4.000, afronten l’amenaça de tancament durant el 2021, unes xifres “preocupants” que, segons la consellera Budó,”indiquen que cal continuar actuant i continuar donant suport al sector de l’esport perquè l’impacte ha estat fort”.

“Es fa evident que calen mesures addicionals per contribuir a la represa de l’activitat física i esportiva amb l’objectiu que cap ciutadà es quedi sense fer esport, que les entitats no tinguin una davallada dels seus ingressos per aquest concepte i que mantinguem una ciutadania activa i saludable, més necessari que mai ara que patim una crisi sanitària”, ha assegurat la consellera.

Per a Budó, “l’esport és una de les millors respostes a aquesta pandèmia i una mostra de la capacitat de superació que tenim com a poble” i, per aquest motiu, el Govern va actuar “de manera àgil” per “reduir l’impacte i garantir la continuïtat de l’entramat esportiu del país ja des de l’inici de la pandèmia”. Des que va esclatar la crisi de la Covid-19, l’Executiu ha aportat 81,3 milions d’euros al sector, incloent-hi línies recurrents i extraordinàries de subvencions i la línia de crèdits de l’ICF. Malgrat aquest esforç, Budó ha lamentat que el Govern “no ha pogut disposar dels recursos necessaris per fer front a l’afectació real” i ha denunciat “la deixadesa de funcions del Govern espanyol”, que no ha ajudat el sector amb injeccions directes de liquiditat com sí que han fet altres estats europeus.

Budó també ha volgut reivindicar tot el que el sector de l’esport ha estat fent durant el flagell de la pandèmia: “Vull agrair la dedicació i la fortalesa del sector esportiu, la generositat que ha mostrat en tot moment i l’excel·lent col·laboració que ha mantingut amb el Govern. Ha estat una conducta exemplar, som conscients del patiment del sector però també som conscients que el treball plegats ens permetrà recuperar l‘activitat amb la màxima normalitat i aquest document ens proporciona les bases per fer-ho”, ha afirmat.

De cara al futur immediat, el Govern està treballant en altres mesures addicionals per contribuir a la represa de l’activitat física i esportiva. En primer lloc, mantenir i millorar la dotació de les línies recurrents de subvenció per a la temporada 2020-2021. En segon lloc, establir una nova línia d’ajuts extraordinaris i d’emergència per a clubs esportius que han vist reduïts els seus ingressos i s’han vist obligats a continuar competint. En tercer lloc, replicar aquest 2021 una nova edició dels ajuts en forma de garantia d’operacions de préstec destinades al finançament de les necessitats de liquiditat derivades de la COVID-19 (ICF Esports Liquiditat). Finalment, s’està treballant per publicar les bases d’una convocatòria per a la concessió de subvencions per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (destinada majoritàriament a Ajuntaments) i d’una convocatòria específica adreçada a la pràctica d’activitat física adaptada.

Així mateix, la consellera de la Presidència ha afegit que, a banda d’aquestes mesures pròpies de la Generalitat, caldrien altres mesures que requereixen modificacions normatives d’àmbit estatal. En aquest sentit, ha demanat al Govern espanyol que atengui la reivindicació del teixit esportiu català d’aplicar un tipus d’IVA reduït per al sector de l’esport, que transfereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos destinats a esports a nivell estatal, que elabori una llei estatal de mecenatge esportiu i que redistribueixi la recaptació de jocs i apostes de l’estat entre la Generalitat i la resta de comunitats autònomes per poder impulsar noves polítiques esportives.

Les xifres de l’impacte de la pandèmia en el sector esportiu

Amb l’objectiu de quantificar l’afectació que el tancament i la reducció de l’activitat esportiva a causa de la crisi sanitària ha tingut en l’esport català, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, mitjançant el Consell Català de l’Esport, va encarregar un estudi per conèixer l’impacte en entitats i empreses en els àmbits econòmic, laboral i social.

L’estudi, elaborat per l’empresa GAPS, ha estat possible fruit de la recollida d’informació, realitzada en el període comprès entre finals de novembre i mitjans de desembre de 2020, des d’un punt de vista quantitatiu (862 enquestes online a federacions, consells esportius, clubs, universitats i empreses, en representació d’un univers de més de 23.000 agents del sector) i qualitatiu (22 entrevistes a persones representatives i amb responsabilitat dels diversos agents esportius de Catalunya). Cal recordar que el sector de l’esport representa més del 2% del PIB català (més de 5.000 milions d’euros).

La recerca determina, en primer lloc, que la situació econòmica de les entitats s’ha vist molt perjudicada per l’aturada total de l’activitat esportiva i una represa intermitent de la mateixa, la qual cosa “ha provocat que el 73% de les entitats hagin perdut ingressos respecte al 2019, amb una mitjana de les pèrdues del 27% respecte al 2019, la qual cosa s’estima en uns 1.350 milions”, he afirmat. Per sectors i per odre d’afectació trobem les empreses i les entitats del sector del turisme esportiu, la resta d’empreses i federacions, i els consells esportius, aquests últims amb una pèrdua més continguda. Aquests diferències venen donades per la diferent estructura d’ingressos.

La variació en el nivell d’ingressos de les entitats ha tingut un impacte en la seva estructura financera. Conceptes com endeutament, morositat i liquiditat adquireixen un pes significatiu a l’hora d’avaluar l’estat de salut del sector. “Així, molts clubs i centres esportius es plantegen tancar, i tres de cada quatre entitats enquestades no tenen capacitat d’endeutament”, he explicat. D’altra banda, un 28% dels clubs i centres esportius (uns 4.000) afronten l’amenaça de tancament durant el 2021, un percentatge major entre les empreses del sector mercantil (38%) i les federacions (36%), però menor entre els consells esportius (13%).

En segon lloc, l’estudi ha fet èmfasi en conèixer l’impacte de la Covid-10 en l’estructura laboral del sector esportiu. Segons he explicat, “una primera dada indica que gairebé tres de cada deu entitats han perdut treballadors respecte al 2019 i que un terç han hagut de recórrer a expedients de regulació (ERTO/ERO)”. Per sectors, les federacions esportives i especialment les empreses del sector mercantil són les que més s’han acollit a aquest tipus de regulacions, a diferència dels clubs, que hi ha optat menys al comptar amb menys personal. Cal afegir que dos terços de les entitats que han realitzat expedients de regulació l’han aplicat a la totalitat de la plantilla.

Per tancar la primera part de l’estudi, centrada en quantificar l’impacte de la pandèmia en l’esport, s’ha analitzat com se n’han ressentit les entitats en l’aspecte social. Així, sis de cada deu entitats han perdut massa social, mentre que només el 18% n’ha guanyat. En aquest sentit, els gestors de centres esportius (públics i privats) afirmen que en cada tancament s’han donat de baixa entre el 10 i el 15% dels abonats. “Això representa una evolució negativa, comptant els dos tancaments que s’havien produït fins a la data de realització de l’estudi, del 20-30% dels abonats en aquestes instal·lacions”, concloïa. Per últim, el sector del fitnes ha observat que les baixes en els seus centres s’han donat principalment en la gent gran i entre els abonats de 30-45 anys.

81,3 milions d’euros en ajuts per al sector

D’altra banda, la consellera de la Presidència també ha detallat les mesures en clau econòmica que ha pres l’executiu català per ajudar el sector a recuperar-se de la crisi, així com les actuacions adreçades a facilitar i millorar el funcionament de les entitats en el context actual.

Així, el Govern ha posat a disposició del teixit esportiu  22,7 milions d’euros per a la temporada 2019-2020 i les activitats de 2020, amb un increment de 3,5 milions respecte l’any anterior. També, tot i l’aturada de les activitats durant bona part del 2020, s’han garantit i ampliat les dotacions pressupostàries de les convocatòries de subvencions recurrents.

A més de les línies habituals, l’any 2020 s’han posat 10 milions d’euros addicionals, en forma de crèdits de l’ICF (Institut Català de Finances), destinats al finançament de les necessitats de liquiditat derivades de la Covid-19. I es va establir una línia extraordinària d’ajuts de 25 milions per a entitats esportives i empreses gestores d’instal·lacions esportives. De cara a aquest 2021, també s’han implementat dues línies extraordinàries addicionals. Una per fer front al tancament d’instal·lacions, dotada amb 15 milions, i una altra per fer front a la suspensió de competicions, amb 8,6 milions. En conjunt, doncs, el Govern ha aportat 81,3 milions d’euros al sector, incloent-hi les línies recurrents i extraordinàries de subvencions, i la línia de crèdits de l’ICF.

La consellera Budó també ha exposat que, al marge de les mesures econòmiques, el Govern ha adoptat altres actuacions adreçades a facilitar el funcionament de les entitats. En aquest sentit, s’han dut a terme tres modificacions normatives que han ajudat a reforçar la capacitat de gestió de les entitats esportives, adaptant-ne el funcionament a les restriccions aplicades per la reducció dels contagis.

El CN Atlètic Barceloneta s’ha adjudicat avui per 17a vegada la Copa del Rei de waterpolo després de vèncer el CN Barcelona per 9 gols a tres en la final jugada a la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu de la capital catalana. D’aquesta manera, l’equip del barri marítim barceloní ha alçat el trofeu per 17a vegada, la 9a consecutiva. He presenciat el partit i ha participat en el lliurament del trofeu.

El dos equips catalans, veïns a la ciutat de Barcelona, han jugat una final que feia 10 anys que no es repetia. Curiosament, els de l’Escullera havien guanyat la seva última Copa a la piscina Pere Serrat per 7-3 feia 10 anys al CN Atlètic Barceloneta. Però no han pogut repetir aquella final. El CN Atlètic Barceloneta ha ofert la seva millor versió defensiva per aixecar la copa i frustrar les il·lusions del seu rival veïnal, el CN Barcelona, que una dècada després ha tornat a la final del torneig en el mateix escenari del seu últim triomf, la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu. L’equip mariner s’ha mostrat molt superior al seu rival des de l’inici fins al final. En un partit marcat per les defenses, el guardó al jugador més valuós ha estat per a Dani López Pinedo, guardià de la porteria de l’Atlètic Barceloneta, que ha signat 12 aturades.

La posada en escena, amb dos gols en dos minuts, ja ha estat tota una declaració d’intencions de l’equip de la Barceloneta. Marc Larumbe, en una acció de murri des de l’extrem, i Alberto Munárriz, des del centre de l’atac en la primera superioritat numèrica, han aplanat el camí de la final. A partir d’aquí, les defenses s’han imposat al balanç ofensiu. L’Atlètic Barceloneta, amb bloquejos constants, ha fet gala d’una pressió asfixiant mentre que el CN Barcelona feia un pas endavant en defensa per no encaixar cap altre gol en el primer quart i així el marcador s’ha mantingut inalterable durant més de 10 minuts.

El conjunt de Chus Martín ha necessitat la seva cinquena jugada d’home de més per anotar el tercer gol, amb un alley-oop d’Álvaro Granados després d’una gran assistència de Larumbe. En l’acció posterior, el conjunt cenebista ha pogut, finalment, inaugurar el seu marcador amb una diana de Víctor Flores, un dels jugadors més inspirats en aquesta copa. El CN Barceloneta, però, no perdonava i, després d’una contrafalta del rival, Felipe Perrone ha impulsat un contraatac que de nou ha culminat Granados en una acció de dos contra un davant d’un Unai Aguirre totalment venut. El parcial en el descans era de 4-1 amb gran protagonisme de tots dos porters.

Després de la represa, la final ha començat a tenyir-se de color mariner amb un altre gol de Felipe Perrone. A 14 minuts per acabar, el parcial de 5-1 ja començava a pesar en un partit de pocs gols, i Flores donava aire als de Víctor González aconseguint el 5-2. Els boies de l’Atlètic Barceloneta, però, han aparegut en aquests últims minuts del tercer quart. Mike Bodegas, en una acció de molt talent amb un xut de cullera, i Miguel de Toro, aprofitant la seva enorme envergadura, han deixat l’encontre en 7-2 amb vista posada a l’últim quart. Amb la final decidida, l’últim parcial també ha estat per a l’equip mariner (2-1) amb els gols de Munárriz i Aleksic en superioritat, mentre que la tercera i última diana cenebista ha estat obra de Pol Gomà en un gran contraatac.

Durant el lliurament del trofeu, el títol mariner ha tingut una dedicatòria emocionada del tècnic Chus Martín: “Aquest títol el dediquem, sobretot, a la memòria d’Alfons Cánovas, el nostre president d’honor, una persona que va apostar molt pel nostre club i el nostre esport”, ha dit l’entrenador de l’Atlètic Barceloneta.

El representant del Govern de la Generalitat ha compartit la final i el lliurament de la Copa del Rei amb el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertrán; el president del Club Natació Atlètic Barceloneta, Julián Garcia; el president del CN Barcelona, Bernat Antràs; el president del CN Sant Andreu, Àngel Bernet; el president del CN Sabadell, Claudi Martí; el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, David Escudé; el president de la Federación Española de Natación, Fernando Carpena, i el director general del Consejo Superior de Deportes, Luis de Arístegui, entre d’altres.

Les jugadores de l’Uni Girona, juntament amb membres del cos tècnic i el president del club, Cayetano Pérez; han assistit aquesta tarda a l’acte de reconeixement que els ha fet la Generalitat de Catalunya després de guanyar la Copa de la Reina d’enguany. Jo i el representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols, han participat en l’acte per commemorar la consecució de l’esperat títol esportiu, després de cinc temporades consecutives arribant a la final del campionat.

El secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha destacat que “per nosaltres, és una alegria ser avui aquí i que després de 30 anys un equip català hagi tornat a aconseguir la Copa de la Reina. Ha estat un any complicat i seguirem fent tot el possible per ampliar els ajuts als clubs femenins de la màxima categoria. El que feu a la pista és important per l’esport, les noies i el club. La vostra victòria, amb el temps, encara tindrà més valor”.

El representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols, que ha donat la benvinguda a l’equip, ha destacat: “Pel meu coneixement del bàsquet, sé que l’esforç que heu fet per sobreposar-vos al cansament, al dolor i a la pressió de cada partit es veu compensat en arribar a la final. Però, si a més, guanyeu, és fantàstic. Enhorabona i espero que ens seguiu donant sorpreses i alegries”.

Laia Palau, com a capitana de l’Uni Girona, ha reconegut que “estem contentes d’estar aquí perquè ja tenim la Copa de la Reina, que fa tant temps que el club perseguia. Esperem que l’alegria arribi a la gent que no ha pogut venir al pavelló en aquest any complicat. Seguirem treballant, és cosa de tots, i esperem poder tornar a celebrar altres títols”.

Finalment, el president del club, Cayetano Pérez, ha afegit que “ens fa molta il·lusió oferir aquesta copa tan desitjada, era la que faltava i estem tots molt contents. Però venim d’un any complicat, amb el Glòria i les destrosses al pavelló de Fontajau, la pandèmia que ens ha tret el públic i ha fet perdre massa social al club, etc. El bàsquet femení necessita ajuda i aquestes noies a la pista ho han donat tot. Té molt mèrit el que han fet”.

Durant l’acte, s’ha fet entrega a l’equip d’un obsequi institucional: una reproducció de quatre rajoles que decoren els arrambadors de les parets del vestíbul principal i les dues estances situades a la primera planta de l’antic Hospital de Santa Caterina, actual seu de la Generalitat a Girona. Per finalitzar la recepció, autoritats i equip s’han fet una foto de família a les escales del Pati de les Magnòlies de l’edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona, on s’ha celebrat la recepció.

La Volta Ciclista a Catalunya i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) han presentat avui a l’estació de la Plaça de Catalunya, i en presència meva, el tren de la línia del Vallès amb la imatge de la cursa amb motiu de la celebració de l’edició número 100.

Enguany, per tal de mantenir l’atractiu i exigent recorregut de la prova, s’ha comptat amb la complicitat d’Ajuntaments i entitats com FGC, que han renovat la seva vinculació amb la Volta. En aquest cas, la relació entre FGC i la Volta, que ve de l’any 2013, és molt valuosa per al desenvolupament de la cursa, ja que s’encarrega de la gestió de les estacions de Vallter 2000 i Port Ainé, punts d’arribada de la tercera i quarta etapa d’enguany, respectivament.

El comboi porta inscrit el logotip de la Volta, precisament renovat amb motiu de l’edició 100, així com la data de celebració de la cursa. S’hi afegeixen els missatges ‘Els millors ciclistes del món a prop teu’ i ‘Viu la Volta des de casa’, motivat per l’actual context de pandèmia. En aquest aspecte, durant la Volta hi haurà àrees d’accés restringit a les sortides i arribades d’etapa per tal d’evitar concentracions de públic, tal com han fet altres curses en els darrers mesos.

Després de l’obligat ajornament del 2020 motivat per la Covid-19, enguany tot està a punt perquè la cursa arrenqui el proper 22 de març des de Calella i s’allargui fins el 28. La Volta del centenari tindrà una participació de luxe, amb alguns dels millors ciclistes del món, com Richard Carapaz, Alejandro Valverde, Chris Froome, Marc Hirschi, Enric Mas, Marc Soler o David de la Cruz, alguns dels corredors destacats que ja han anunciat la seva participació.

He agraït el suport mostrat per FGC a la Volta i ha valorat molt positivament que aquesta relació tingui voluntat de continuar. També ha destacat la gran tasca que s’ha portat a terme per poder celebrar una Volta amb totes les mesures de seguretat dins del context de pandèmia. “D’aquí a uns quants dies els ciclistes començaran a rodar per Catalunya i ho faran de forma segura. Aquesta mateixa setmana des de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física s’han validat tots els protocols, tant pel que fa a la bombolla de cursa, que inclou equips i organització, com també la logística d’arribades i sortides. Tot i que serà d’una forma diferent, una bona noticia per començar amb alegria aquesta primavera és que hi haurà Volta”, ha dit.

A banda del màxim representant institucional de l’esport català, l’acte ha reunit personalitats com el president de la Volta Ciclista a Catalunya, Rubèn Peris; el president de FGC, Ricard Font; els excorredors Àngel Edo i Joaquim “Purito” Rodríguez, aquest darrer dos cops vencedor de la Volta (2010 i 2014), i el periodista Arcadi Alibés, entre d’altres.

He assistit avui a l’edifici històric de la UGT i antiga seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria de Barcelona (CADCI), a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, a l’acte de commemoració del centenari de la fundació de la Federació Catalana de Natació (FCN), amb què s’ha volgut repetir la història i en què els assistents dels clubs fundadors han tornat a signar l’acta fundacional que la FCN ha renovat per aquest emblemàtic aniversari. El CADCI tenia finalitats mutualistes, un marcat accent catalanista i va ser una de les principals entitats per a la promoció de l’esport a Barcelona.

“Reunits els senyors anotats al marge, representants dels respectius clubs, en una sala del Centre de Dependents de Barcelona, situat a la Rambla Santa Mònica número 25, el dia 25 de febrer de 1921, a les 10 de la nit, amb l’exclusiu objectiu de constituir la Federació Catalana de Natació Amateur.” Així començava l’acta fundacional de la FCN i avui, cent anys després, l’actual junta directiva, presidida per Enric Bertrán, ho ha volgut reviure en el mateix escenari, la històrica seu de la UGT, i en la mateixa data.

“Es tracta d’un acte senzill, però molt emotiu i significatiu. No és senzill localitzar la seu fundacional perquè en cent anys poden haver passat moltes coses, però la nostra història està molt ben documentada i sabíem que era aquest edifici de la Rambla, en què aleshores estava ubicat el CADCI. En definitiva, es tracta d’un acte de reconeixement als nostres pioners, als nostres forjadors i fundadors”, ha explicat Bertrán. De la Secció d’Esports del CADCI sobresortia el Club de Mar, un dels fundadors de la FCN, amb amarratge al Port de Barcelona per a la pràctica d’esports marítims com el rem i la natació.

Durant l’acte d’homenatge, s’han enllaçat les pinzellades històriques d’aquests cent anys de trajectòria amb l’actualitat, i s’ha recordat que la primigènia FCN la van constituir el CN Barcelona, el CN Sabadell, el CN Athlètic, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Club de Mar, el CN Pop, el Camp d’Esports de Lleida, el Club de Natació XX i el CN Mataró. Aquells nou clubs originals avui s’han convertit en 128, amb gairebé 17.000 llicències i multitud d’èxits esportius, tant estatals com internacionals.

Per refermar la constitució de l’ens federatiu, els presidents dels quatre clubs que encara avui actius –Bernat Antràs, del CN Barcelona; Julián Garcia, del CN Atlètic Barceloneta; Claudi Martí, del CN Sabadell, i Joan Gros, del CN Mataró– han signat en el llibre d’or de la FCN, tal com havien fet en aquest mateix escenari cent anys enrere els seus fundadors. Durant l’esdeveniment, la FCN també ha volgut retre homenatge a l’historiador Juan Antonio Sierra, de 96 anys, per la seva dedicació a la història de l’esport.

A principis d’any, en l’acte de presentació dels 100 anys de la FCN, a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, es va donar a conèixer la campanya del centenari “Entre tots i totes, 100 anys”, per difondre especialment a les xarxes socials en una promoció per rememorar els cent anys federatius de la natació catalana mitjançant cent moments que ajudin a explicar la seva història. Un acte en què també es va donar a conèixer el logotip del centenari. Els waterpolistes Dani López-Pinedo i Maica García, l’exnedadora d’artística Gemma Mengual i la nedadora Jèssica Vall són els referents escollits per presentar els actes del centenari que la natació catalana vol commemorar malgrat la difícil situació que passen els clubs en l’actualitat per culpa de la Covid-19.

L’acte d’avui ha comptat amb la presència -a més de tots els citats anteriorment- de destacats exnedadors com Mari Pau Corominas, Miquel Torres, Santiago Esteva o Aschwin Wildeboer, i exwaterpolistes com Joan Lluís Abellán, Lolo Ibern, Pere Robert, Eugeni Asencio (àrbitre que va fer el jurament olímpic de Barcelona 1992) i Lluís Bestit, que a més va ser el setzè president de la FCN i predecessor de l’actual. La primera presidència la va exercir Jaume Mestres, que també va ser un dels ferms impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924, que finalment va guanyar París.

En el seu parlament, el representant del Govern de Catalunya ha fet un repàs a la trajectòria de la FCN i ha destacat èxits importants de grans esportistes catalans de les disciplines de la natació que han aconseguit posar el nom de Catalunya en els llocs més alts. També han intervingut el secretari general de la UGT, Camil Ros; la gerent de l’Institut Barcelona Esports, Susanna Closa, i el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha donat aquesta tarda les primeres dades d’una prova pilot feta en entitats i clubs esportius per mesurar els contagis de la Covid-19 en aquest àmbit. En una visita al Club Natació Banyoles i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, la consellera ha explicat que aquestes dues entitats han donat un índex de positivitat inferior al 0,6% en els seus cribratges, xifra que “fa evident que la pràctica de l’esport és una pràctica segura”. Budó ha anunciat que els bons resultats “ens permeten començar a reobrir l’activitat esportiva de cara a la setmana vinent”, tal com ha anunciat aquest dijous el Procicat.

“Ara portem tres setmanes consecutives de baixada del nombre d’infeccions, estem començant a capgirar la corba, tot i que és una baixada molt lenta”, ha explicat la consellera de la Presidència respecte les dades epidemiològiques, que fan possible “començar a flexibilitzar les restriccions”, tal com es va comprometre el Govern en el moment d’aplicar-les. A partir de dilluns 8 de febrer es permetrà l’activitat física a l’interior dels equipaments i gimnasos amb un aforament del 30%, en grups de màxim 6 persones i amb mascareta. Els espais oberts a l’aire lliure continuaran oberts amb un aforament del 50% i es reprendran les competicions que donen accés a categories estatals.

La consellera ha fet una visita institucional a terres gironines acompanyada de la secretària general del departament, Meritxell Masó; per mi, i el representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols.