Gerard Figueras

He presidit avui la cinquena reunió per videoconferència de la Taula Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, durant la qual ha explicat als representants del teixit esportiu que la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) té a punt les mesures que regularan el desenvolupament de la pràctica esportiva en la nova fase de represa en què entra el país, un cop la Generalitat recuperi les plenes competències. Aquestes mesures, que formen part del Pla d’acció pel desconfinament esportiu de Catalunya, s’aplicaran quan les aprovi el Pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.

Durant la trobada amb una vuitantena de representants del teixit esportiu del país, he exposat que la proposta de la SGEAF s’adequarà al decret del Govern de la Generalitat que regula el pas de Catalunya a la fase de represa i “establirà les mesures que han de regir a partir d’ara les activitats esportives en tots els àmbits, i seguint els criteris del PROCICAT tenint com a prioritat per la salut de les persones”.

Un cop el PROCICAT aprovi la proposta de la SGEAF, aquesta en compartirà el contingut amb la totalitat del teixit esportiu català. Mentre no arribi aquesta validació, el sector esportiu s’haurà de cenyir a les mesures establertes per a la fase 3 del desconfinament. El director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, ha afegit que aquesta proposta no tindrà fases diferenciades, regularà com s’hauran de fer entrenaments, competicions i la pràctica esportiva a l’aire lliure i de lleure esportiu, així com les assemblees i reunions. “Deixarà sense validesa algunes normatives que fins ara ens venien imposades, de manera que farem més fàcil la vida a les entitats i a la ciutadania”, ha assegurat.

D’altra banda, durant la trobada, els representants del sector esportiu han tornat a reclamar més recursos per fer front a l’impacte econòmic que la pandèmia del coronavirus ha tingut en les entitats, esportistes i ciutadania. En aquest sentit, i davant “la duresa” de les xifres d’aquesta afectació, he plantejat durant la reunió d’avui de la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) que la Generalitat pugui assumir el cost de les llicències escolars i federades de la temporada 2020-21 a Catalunya, que ascendeixen a uns 37 milions d’euros. “La reactivació econòmica i la protecció de les famílies més afectades per la pandèmia han de ser aspectes prioritaris”, ha explicat.

El sector esportiu català també fa extensiva la petició d’ajuts al Govern estatal, reiterant la instauració d’un tipus d’IVA reduït i demanant el repartiment entre les comunitats autònomes de la recaptació dels drets de la Lliga de Futbol Professional durant aquest primer any per ajudar les entitats de base a parar el cop causat per la Covid-19. Aquesta ha estat una de les demandes que el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física va fer en una reunió recent al nou director del Consejo Superior de Deportes, Joaquín de Arístegui, amb qui ha acordat treballar de manera coordinada la fase final de la desescalada.

Activitats esportives d’estiu per a infants i adolescents

La SGEAF també ha avançat que ben aviat es posarà a disposició de les entitats organitzadores d’activitats esportives d’estiu per a infants i adolescents la formació obligatòria que hauran de seguir les persones que exerceixin com a responsables de prevenció i higiene. Es tracta d’una càpsula formativa, elaborada amb la col·laboració del Departament de Salut, que les persones interessades hauran de visionar per tenir els coneixements necessaris per desenvolupar correctament aquesta tasca. També hauran de signar una declaració responsable.

Finalment, la SGEAF ha informat els assistents a la reunió sobre la imminent obertura de la convocatòria de subvencions d’impacte, amb una dotació de 3,5 milions d’euros (2,5 milions més respecte a l’anterior convocatòria) i de la convocatòria per optar a la línia específica de préstecs “ICF Esports Liquiditat”, que compta amb una dotació de 10 milions d’euros per a les entitats esportives.

Han estat convocats a la reunió de la taula sectorial les següents entitats i institucions: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Consells Esportius de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Consell de l’Esport Universitari de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Catalana per a l’Esport, l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, el clúster de la indústria de l’esport INDESCAT, Seven Mila, Gestiona (Gestors Esportius Catalans), grup DIR, Associació catalana de Gestors Esportius de Catalunya, Sport Cultura Barcelona, Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Natació, Federació Catalana de Vela, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana de Voleibol, Federació Catalana de Patinatge, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual) i Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Pel que fa als clubs, hi han participat el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Club Balonmano Granollers, el Club Bàsquet Manresa, el CN Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, la Unió Esportiva Santboiana, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Club de Rem Tortosa, la Unió Atlètica Montsià, el Lleida Esportiu, l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, el Club Tennis Taula Borges Blanques, Roc Roi, Sícoris Club, el Reus Deportiu, el Club de Tennis Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Natació Olot, l’Uni Girona, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), el Girona FC i el Club Tennis la Bisbal. De l’àmbit municipal, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Igualada i Berga. Finalment, també hi han participat representants de diversos organismes esportius que depenen del Govern, com el CAR de Sant Cugat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Canal Olímpic de Catalunya i el Circuit de Barcelona-Catalunya.

He assistit avui a la presentació virtual dels estudis impulsats per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb el suport de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, i pel clúster de la indústria de l’esport a Catalunya (INDESCAT), conjuntament amb l’Associació Catalana d’Entitats de Gestió d’Instal·lacions Esportives Públiques (GESTIONA) i l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (amb la col·laboració del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya). Durant el confinament, 7 de cada 10 treballadors s’han vist afectats per un ERTO i, en el seu conjunt, el sector deixarà d’aportar gairebé 1.000 milions d’euros directes al VAB català.

Un cop presentades les dades dels informes, he afirmat que “l’impacte de la Covid-19 en el sector de l’esport i l’activitat física a Catalunya ha estat duríssim, i ens cal sumar tots els esforços tant públics com privats per ajudar al sector a recuperar-se”. “Aquesta crisi ha evidenciat que han estat els ciutadans saludables, amb bons hàbits d’alimentació i de pràctica d’esport, els que han superat millor l’afectació de la Covid-19. Una circumstància que hem de tenir en compte davant d’un possible rebrot”, ha afegit, tot recordant que el Govern ha encarregat un estudi més ampli que analitzarà altres camps d’actuació.

Per això, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha subratllat que “és el moment, no només d’estar al costat del teixit esportiu de Catalunya, sinó també de fer majors dotacions als pressupostos públics per impulsar polítiques públiques de foment de la pràctica d’esport i activitat física entre el conjunt de la població. A banda, també ens calen polítiques fiscals valentes com la instauració d’un tipus d’IVA reduït per al sector de l’esport, entre d’altres”.

Segons els estudis presentats per la UFEC i INDESCAT, el cessament de l’activitat ha reduït el volum d’ingressos de les entitats esportives sense ànim de lucre en un 44,8% de mitjana, en els clubs, i en un 19,9%, en les federacions, respecte al mes de febrer. Els esports atlètics i de gimnàstica són els més perjudicats per la caiguda de la facturació (42,9%), seguits dels esports mecànics (34,3%) i de pilota (21,4%). Per tipologia, destaca la reducció d’ingressos per publicitat i patrocinis en un 85%.

En el cas de la indústria, la reducció del volum dels ingressos en el sector esportiu privat amb ànim de lucre ha estat de mitjana del 50,56%, en el cas de les societats, i del 55,96%, en el cas dels autònoms, respecte al mateix període de l’any passat. Gairebé el 30% de les empreses i un 27,9% dels autònoms han hagut d’aturar totalment la seva activitat durant el període de confinament, entre d’altres, instal·lacions esportives, venda al detall o empreses de prestació de serveis. El desconfinament iniciat el mes de maig no ha tingut pràcticament cap efecte de millora d’ingressos en el sector amb ànim de lucre.

L’empitjorament de l’economia farà que moltes empreses tinguin dificultats per afrontar els seus pagaments. Amb la Covid-19, també s’ha vist incrementada la morositat en el mes de març (el primer de la crisi) en els clubs, en un 65,8% respecte al febrer, i en un 7,7%, en les federacions. És a dir, que les entitats tampoc han pogut cobrar els pagaments pendents dels seus deutors.

Durant l’aturada de l’activitat econòmica no essencial, les entitats sense ànim de lucre s’han vist obligades a revisar les projeccions de liquiditat a curt termini i a adoptar mesures urgents per salvaguardar la tresoreria. La liquiditat en ambdós tipus d’entitats analitzades s’ha vist reduïda en un 23,4% pels clubs i un 2,9% per a les federacions esportives. Pel que fa a la indústria, un 45% dels autònoms i un 81% de les societats amb ànim de lucre enquestades manifesten que han notat tensions de tresoreria i s’han hagut d’acollir a línies de finançament externes. Les societats amb ànim de lucre enquestades creuen que necessitaran una mitjana de gairebé 300.000 euros per tal de cobrir les seves necessitats de finançament.

Reducció del VAB

Segons l’anàlisi de l’estudi, l’esport català federat deixarà d’aportar aquest 2020 a l’economia catalana 303 milions d’euros dels 1.189 milions que aporta de forma directa a conseqüència de l’impacte de la Covid-19 en només tres mesos. Això significa un impacte negatiu de gairebé un terç en el VAB (Valor Anual Brut) amb una reducció del 25,5%. Per la seva banda, l’estudi del sector esportiu amb ànim de lucre revela que el VAB previst inicialment per al 2020 es reduirà en dos terços. Concretament, de l’aportació inicial prevista de 957 milions d’euros, amb la revisió post Covid-19 es queda en tan sols 339 milions. És a dir, hi ha una reducció del VAB de 618 milions d’euros.

L’impacte social ha estat molt alt: els clubs han prescindit de 7 de cada 10 treballadors (el 73,4%) i les federacions, de 4 de cada 10 (41,4%). Una situació que ha deixat les entitats molt tocades. Quasi 8 de cada 10 empreses enquestades s’han acollit a un ERTO per la crisi de la Covid-19, cosa que ha afectat gairebé 7 de cada 10 treballadors del sector amb ànim de lucre. Les empreses i autònoms també han hagut de reduir el volum de subcontractació de RRHH, una reducció que ha afectat un total de més de 8.000 treballadors subcontractats.

De cara a un futur immediat, la meitat de les empreses enquestades preveuen que hauran de fer regulacions en la seva plantilla de personal quan es reiniciï l’activitat. Això comportarà que 3 de cada 10 treballadors del sector esportiu amb ànim de lucre hauran perdut la feina.

1.200 esdeveniments cancel·lats

A conseqüència de la Covid-19, més de 1.200 esdeveniments esportius van ser cancel·lats el mes de març, una xifra que representa una pèrdua d’ingressos d’un un milió d’euros. Els organitzadors d’esdeveniments esportius amb ànim de lucre esperen tornar a programar menys del 20% dels esdeveniments cancel·lats. Pel que fa a les instal·lacions esportives, totes s’han vist obligades a tancar durant el confinament, però esperen recuperar el 80% dels seus usuaris en els mesos vinents. En el cas de béns i serveis esportius, la immensa majoria de les societats enquestades han patit negativament els efectes de la COVID-19. Només les comercialitzadores de Home-fitnes han vist augmentada la seva demanda, tot i que no ha estat possible atendre-la en un 15% dels casos per la situació de bloqueig provocada pel coronavirus.

El president de la UFEC, Gerard Esteva, ha assegurat que “ens preocupa la debilitat de les nostres entitats. En l’última crisi, van tancar el 23% dels clubs. Si ara no reforcem les bases i les administracions donen els recursos per tornar a la normalitat, aquest cop hi haurà més destrucció de clubs i reducció de persones que fan esport”. Per la seva banda, la presidenta d’INDESCAT, Anna Pruna, ha dit que “el repte més immediat és recuperar la confiança dels nostres usuaris i clients i de la població en general. Per això, demanem a la Generalitat que promogui una campanya contínua de promoció de l’activitat física per reactivar la pràctica i el consum. També calen ajuts per impulsar la modernització del sistema esportiu, la transformació tecnològica i digital, i canvis estratègics per afrontar la nova normalitat”.

Per a més informació, es poden consultar els enllaços següents:

Estudi clubs i federacions:

http://ufec.cat/sites/ufec.cat/files/200617-Informe-Impacte-COVID-19-UFEC.pdf

Estudi sector esportiu amb ànim de lucre:

https://www.indescat.org/news/estudi-impacte/

He visitat avui el Golf Montanyà, situat al Brull (Osona), per conèixer les mesures implementades al camp que li han permès obtenir la certificació Global Safe Site per Bureau Veritas. Aquest segell acredita que compleix adequadament amb les directrius marcades pel Ministeri de Sanitat en la minimització dels riscos arran de la Covid-19.

He fet un recorregut per l’equipament acompanyat del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, i el representant territorial de l’Esport a Barcelona, Pere Vilà, així com el president de l’entitat, Ramon Sala, i diverses autoritats comarcals i locals.

D’una banda, la comitiva ha conegut els protocols de seguretat que segueixen els clients que utilitzen les instal·lacions, que inclouen registres de temperatura, d’entrades i sortides, d’ús del material, reduccions d’aforament o ampliació d’espais. I de l’altra, ha comprovat les adaptacions que han fet els professionals i treballadors de l’equipament.

Ramon Sala ha explicat que han aprofitat el sotrac propiciat per la Covid-19 per implementar processos de millora i refermar el seu compromís amb la seguretat i la salut tant dels clients com dels treballadors. En el context actual, ha apuntat Sala, “cal prendre totes les mesures per garantir que som una destinació segura i seguir captant golfistes internacionals que vinguin a gaudir de l’esport, la natura i l’entorn de la comarca d’Osona”.

Aquest reconeixement, a més, ha estat clau perquè fins a set camps més de la resta del territori català, amb el suport de la Federació Catalana de Golf, segueixin el camí del Golf Montanyà.

Per la seva banda, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha subratllat que aquest és un actiu essencial per transmetre una imatge de seguretat i que, conjuntament amb la campanya “Catalunya és casa teva”, presentada ahir, hauria de permetre reprendre de mica en mica l’activitat turística que hi havia abans de la pandèmia.

Paral·lelament, la direcció del club, amb el suport d’Osoning i el Consell Comarcal d’Osona, ja està treballant amb turoperadors estrangers i altres agents perquè la comarca torni a rebre golfistes i turistes esportius ben aviat.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha signat avui el protocol d’intencions per construir el nou Centre de Tecnificació Esportiva de la Catalunya Central, juntament amb l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el rector magnífic de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños. Acompanyada de mi, Budó ha destacat la tasca conjunta de les administracions per “dur a l’èxit” un projecte que “va més enllà de la ciutat de Vic” i que ha comparat amb el potencial “transformador” que va suposar per a la demarcació la creació de la Universitat.

Al Centre de Tecnificació, que es posarà en marxa el setembre de 2021, se sumarà també la delegació territorial de l’Esport a la Catalunya Central, que s’instal·larà en un equipament cedit per l’Ajuntament. Per aquest motiu, la consellera de la Presidència ha destacat que Vic esdevindrà “un referent de l’esport al nostre país”.

Durant la signatura del protocol d’intencions, he explicat que amb l’acte d’avui s’ha establert “l’arquitectura institucional” que ha de permetre desenvolupar el centre. A partir d’aquí, ha detallat, es decidiran quines inversions s’hi destinaran, vinculades als diferents programes que engegui el centre, el nombre d’esportistes, l’equip i cos tècnic, i els recursos associats a cada programa. En aquest sentit, ha concretat que els atletes que s’entrenin en aquest centre de tecnificació rebran una beca de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física que pot ser estrictament esportiva, per als que utilitzin l’equipament només per entrenar-se; esportiva i de formació, amb la qual es finança el cost del programa esportiu i de formació, i la beca completa, que inclou també les despeses de viure al centre.

Durant l’acte de signatura, també hi han estat presents Titi Roca, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Vic; Antoni Reig, director del Consell Català de l’Esport, i Pere Vilà, representant territorial de l’Esport a Barcelona, entre d’altres.

Visita al Club Natació Sabadell

Prèviament a la signatura del conveni a Vic, la consellera Budó ha visitat el Club Natació Sabadell per conèixer les instal·lacions i el funcionament d’aquest centre esportiu del Vallès Occidental, que ha qualificat de “petita joia de la corona”. “Després d’aquesta crisi sanitària, creiem que des del Govern és molt  important conèixer i acompanyar els clubs esportius, i acompanyar les entitats esportives en la seva reobertura perquè som conscients que ha estat un sector fortament colpejat per aquesta crisi”, ha explicat Budó, que ha fet la visita al meu costat i Pere Vilà, així com de Claudi Martí, president del Club Natació Sabadell; Juli Fernández, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, i Laura Reyes, regidora d’Esports de Sabadell.

La consellera Budó, que ha visitat tant les piscines com les sales de gimnàs i ha signat en el llibre d’honor de l’entitat, ha volgut remarcar que el Govern està “al costat” de les entitats esportives per “palpar de primera mà com han viscut aquesta crisi sanitària i trobar conjuntament les millors solucions possibles”. En aquest sentit, Budó ha recordat que l’Executiu ha pres diverses mesures des del primer moment per acompanyar els clubs esportius, com ara una línia de préstecs a través de l’Institut Català de Finances.

Malgrat els efectes que la pandèmia de la Covid-19 té en el sector esportiu, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) continua treballant per mantenir el suport i l’atenció als actors vinculats a l’esport escolar de Catalunya. En aquesta línia, segueixen actives les tasques relatives al Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE), un dels programes que promou el Govern per tal d’incrementar la pràctica esportiva regular dels infants i adolescents de Catalunya i aconseguir que aquest col·lectiu realitzi els 60 minuts diaris d’activitat fisicoesportiva recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Des del primer moment del confinament, vaig adreçar un escrit als centres del PCEE i a les Associacions Esportives Escolars en què els convidava a comunicar a la SGEAF com havia afectat la irrupció del coronavirus a la seva oferta d’activitats esportives i al personal laboral.

Més endavant, durant la primera quinzena d’abril, i amb la col·laboració del Departament d’Educació, es va poder fer el pagament de l’endarreriment de la contraprestació econòmica per les tasques de col·laboració del curs 2017-18 als 250 coordinadors/es del PCEE que es van prioritzar. També s’està treballant perquè abans de finalitzar aquest 2020 es pugui fer el pagament corresponent al curs 2018-19 a 500 coordinadors/es.

D’altra banda, entre el 6 i el 30 d’abril, es va posar en marxa, un any més, la campanya del Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF), en aquesta ocasió de manera singular i amb el lema “Gent activa des de casa”. Donada la situació de confinament i tancament dels centres educatius, i amb la preocupació que els infants i adolescents no poguessin fer els 60 minuts d’activitat física diària a casa, l’Àrea d’Esport Escolar del Consell Català de l’Esport va animar els centres educatius a participar en el “Concurs del DMAF 2020 per a centres del PCEE”. L’objectiu de la iniciativa era que expliquessin quines propostes van traslladar a l’alumnat, als participants de les activitats físicoesportives extraescolars i també a les entitats o empreses de serveis que les gestionen, per tal que els infants i adolescents complissin les recomanacions en aquest context. També podien aportar vídeos de l’alumnat realitzant les propostes dels docents.

Com en edicions anteriors del concurs, s’ha premiat un centre per cada territori, aquell amb la proposta més original en relació al lema d’aquest any: “Gent activa des de casa”. El premi consisteix en l’elecció, per part del centre, d’un taller, una xerrada o una visita al Circuit de Barcelona-Catalunya per al curs 2020-21. Els centres premiats de cada territori han sigut els següents: Escola Prat de la Riba, d’Esplugues de Llobregat; Escola Cassià Costal, de Girona; ZER Benissanet-Miravet, de la Ribera d’Ebre; Escola Martí Poch, de l’Espluga de Francolí; Escola Jacint Verdaguer, de Tàrrega, i Escola Rocafonda, de Mataró.

Canvi de dates de les jornades i cursos de formació

El que si ha provocat la Covid-19 és l’ajornament d’activitats formatives vinculades al Pla Català d’Esport a l’Escola. Així, les Jornades de Formació anuals per a coordinadors/es del PCEE, reconegudes pel Departament d’Educació i que s’havien de celebrar al maig a Tarragona, no es podran realitzar enguany i s’ajornen al curs 2020-21.

Pel que fa els cursos CIATE de Dinamitzadors/es del PCEE i CIATE de Gestió de Petites Entitats Esportives, tampoc es podran desenvolupar en les dates habituals (a cavall entre juny i juliol) i es preveu celebrar-los a finals d’agost o principis de setembre com és habitual al Complex Educatiu de Tarragona, amb les mesures organitzatives excepcionals que permetin complir amb tots els requisits que marquin les autoritats sanitàries competents. En aquest sentit, la SGEAF es planteja dividir el curs en dues setmanes per reduir l’aforament de cada un dels torns, preveure l’allotjament en habitacions individuals i una ocupació màxima d’un terç de l’aforament dels espais comuns (aules, teatre i menjador).

Així mateix, s’han traslladat al primer trimestre del curs vinent els 158 “Tallers i xerrades” que l’Agrupació d’Associacions Esportives Escolars tenia planificats per als mesos de març, abril, maig i juny. Finalment, els centres del PCEE ja poden treballar en l’elaboració de l’informe-memòria que recull les dades de les activitats esportives que han portat a terme durant l’any, i que després validen els comissionats/des del PCEE.

Tant en el període de confinament com en el procés gradual de la desescalada en què ens trobem, la voluntat de la SGEAF és estar al costat dels centres educatius i coordinadors/es del PCEE. Per això, els ha informat constantment de les novetats i canvis en relació a l’afectació de la Covid-19, i ha atès les consultes a través de la bústia de l’Àrea d’Esport Escolar, les bústies dels comissionats/des del PCEE i les Representacions Territorials de la SGEAF, i els telèfons mòbils dels comissionats/des.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha visitat avui, acompanyada per mi, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat del Vallès en el primer dia de reobertura després de tancar les portes fa més de dos mesos per la crisi sanitària de la Covid-19.

Budó ha assegurat que “era molt important que aquestes instal·lacions poguessin reobrir, tot i les limitacions d’aforament del 30%, perquè els nostres atletes poguessin començar a entrenar”. El Govern de la Generalitat va proposar la setmana passada al govern central que, en l’evolució de la fase 0 a Barcelona ciutat i la zona metropolitana nord i sud, el CAR i els centres de tecnificació de la Generalitat poguessin obrir i “ens ho van autoritzar”. En aquest sentit, la consellera Budó ha anunciat que “avui obre el CAR i, al llarg d’aquesta setmana, aniran obrint la resta de centres de tecnificació”.

Durant la visita al CAR de Sant Cugat, la consellera Budó ha estat acompanyada també del director del CAR, Ramon Terrassa. En el recorregut, ha pogut comprovar les mesures adoptades per evitar contagis i ha parlat amb entrenadors i esportistes que s’han mostrat il·lusionats de poder tornar a practicar esport en aquestes instal·lacions.