Gerard Figueras

Aquesta tarda ha tingut lloc una reunió virtual entre jo i els diferents agents del teixit esportiu ebrenc, entre ells diferents clubs i entitats, regidories, federacions, consells esportius, etc. Aquesta trobada ha tingut com a objectiu tractar i debatre les problemàtiques sorgides arran de la pandèmia de la COVID-19 en el sector esportiu.

He iniciat avui amb els Ajuntaments de les capitals de les comarques de Barcelona, Catalunya Central i el Penedès una sèrie de reunions telemàtiques amb el món municipal de Catalunya amb l’objectiu de conèixer l’afectació de la COVID-19 en aquest àmbit i “sumar esforços” de manera coordinada amb el Govern per ajudar a reactivar el sector.

En aquesta primera reunió, hi han participat els regidors d’Esports Cris Plaza (l’Hospitalet de Llobregat), Toni Massegu (Manresa), Laura Reyes (Sabadell), Alvaro Ferrer (Granollers), Titi Roca (Vic), Anna Doblas (Vilafranca del Penedès), Patrícia Illa (Igualada), Isaac Santiago (Berga), Bea Delgado (Mataró) i Blanca Albà (Vilanova i la Geltrú). Per part de la SGEAF, m’hhan acompanyat el director del Consell Català de l’Esport, Toni Reig; el responsable de l’Acció Territorial de l’Esport, Santi Siquier, i el representant territorial de l’Esport a Barcelona, Pere Vilà.

He pogut conèixer com viuen aquestes 10 poblacions i les seves entitats la paralització de l’activitat esportiva, a banda de rebre les peticions que aquestes li han traslladat. Aquesta trobada, que es repetirà en els propers dies amb consistoris de les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre, és “un canal obert amb el món municipal perquè, malgrat la diversitat de colors polítics, anem coordinats Generalitat i Ajuntaments per sumar esforços”, he dit.

“Creiem que hem de tenir un contacte més directe amb els municipis”, afegeix, per tal de compartir amb els ens locals els acords que el Govern i el sector esportiu del país vagin acordant en el marc de la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, impulsada per l’executiu, i que formen part del Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya davant dels efectes de la COVID-19.

Després de recordar l’execució d’un primer pla de xoc amb mesures urgents de caire econòmic per al sector i la posterior constitució de la Mesa, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha expressat als regidors d’Esports reunits que, en aquesta fase, “el Govern, les Diputacions i el món municipal hem de cooperar i optimitzar recursos, prioritzant les actuacions en ajudar el teixit esportiu de base, i deixant per més endavant les convocatòries d’equipaments”. D’altra banda, ha animat els regidors a fer arribar als grups parlamentaris dels seus respectius partits polítics les reclamacions sobre mesures que s’han d’aprovar en el parlament català o espanyol, com és el cas de la rebaixa de l’IVA esportiu, per reforçar la feina que el Govern català ja està fent en aquest sentit.

Pel que fa al pla de desconfinament de l’esport català, l’esborrany del qual la SGEAF ha compartit amb els agents del sector en el marc de la Mesa i que establirà pautes perquè entitats, esportistes i instal·lacions del país puguin recuperar de manera progressiva l’activitat, he afirmat que se’n compartirà el contingut amb els municipis perquè “quan anem obrint portes, el món de l’esport tingui un pla validat que ofereixi garanties als Ajuntaments i als usuaris que s’obren els equipaments amb les màximes garanties per a tothom”.

Pel que fa als Ajuntaments participants en la reunió, que han agraït el lideratge i la proximitat de la SGEAF en aquests moments, aquests s’han ofert a participar en les decisions que estableixi el Pla Nacional, i han traslladat les inquietuds que copsen del seu entorn al voltant d’aspectes com la represa de les competicions esportives, si es podran organitzar activitats d’estiu –com ara els casals esportius- o obrir piscines, així com les problemàtiques que viuen les entitats esportives locals i les famílies al voltant dels costos de les llicències, i la incertesa sobre la celebració d’esdeveniments esportius, entre d’altres.

Per tal que el món local tingui veu en la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, es preveu que a partir de la segona reunió d’aquest òrgan, que tindrà lloc demà al matí, s’hi incorporin regidors d’Esports de les diverses demarcacions.

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física ha acordat avui amb el sector esportiu català l’impuls d’un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya davant dels efectes de la COVID-19. Un gran acord de país, integrat per administracions i entitats, que comptarà per part del Govern amb la injecció de 61,5 milions d’euros durant el 2020 en forma de subvencions, programes i línies de finançament per preservar l’activitat esportiva i la viabilitat dels agents que la fan possible.

Aquest matí he presidit la primera reunió de la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, en la qual han participat telemàticament una setantena de representants del món federatiu, associatiu, institucional, públic, privat i professional que integren l’esport català, amb l’objectiu de formalitzar un Pla Nacional, una “resposta global, tenint en compte diversitat del sector”, que aglutini i coordini el conjunt d’accions i mesures a realitzar tant per part de les administracions públiques -Generalitat, Diputacions i Ajuntaments- com del teixit esportiu, -acordades a través de la Mesa Sectorial- per tal de revertir els efectes esportius, econòmics, laborals i socials ocasionats per la pandèmia i contribuir de forma conjunta a la reactivació d’aquest sector a Catalunya.

“La constitució d’aquesta Mesa ens diu que el sector esportiu català vol anar unit” per fer front a la situació, he expressat, per qui el Pla serà un document viu, que anirà incorporant les aportacions que en facin els agents esportius, “amb noves mesures, tant immediates com a mig i llarg termini, a nivell econòmic però també esportiu”. “Hem de reivindicar la importància que té l’esport a la societat i la que pot exercir per a la recuperació en el vessant de salut i econòmica del país quan deixem enrere la pandèmia. Quants més recursos destinem a l’esport, tindrem una ciutadania més sana”, ha reblat.

Després de recordar les mesures ja adoptades i en marxa per la Generalitat de Catalunya fins avui per garantir la continuïtat dels programes, línies d’actuació i activitats esportives, he volgut compartir amb el sector la resta del contingut d’un Pla que inclou un nou paquet de mesures econòmiques i jurídiques previstes. Aquestes passen, en primer lloc, per la injecció per part del Govern al conjunt del teixit esportiu de Catalunya durant l’any 2020 d’un total de 61.571.000 euros, dels quals 51.571.000 es vehicularan a través de programes i subvencions adreçats al teixit esportiu i 10 milions a través de crèdit directe a entitats esportives entre el Consell Català de l’Esport i l’Institut Català de Finances. Aquests recursos van adreçats a esportistes, clubs, federacions, consells esportius, Ajuntaments i organitzadors d’esdeveniments esportius. Aquesta xifra podria augmentar en el cas que durant la tramitació pressupostària s’assoleixin nous ingressos per destinar a política esportiva.

En segon lloc, la SGEAF elaborarà un estudi exhaustiu de l’impacte real en termes econòmics, socials i laborals de la COVID-19 en la globalitat del sector, que permeti guiar la política esportiva del Govern, del conjunt de les administracions i del sector esportiu de les properes temporades i exercicis pressupostaris. Així mateix, el Govern avaluarà la possibilitat de revertir en el pressupost disponible per a política esportiva ingressos procedents de taxes i tributs propis de la Generalitat, així com accions en el marc dels jocs, apostes i loteries propis de la Generalitat de Catalunya.

Coordinació entre el món públic i el privat

En paral·lel a l’actuació liderada per la Generalitat, el Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física vol abordar conjuntament a través de la Mesa Sectorial altres mesures referents al desconfinament esportiu i a la coordinació entre el món públic i privat de l’esport del país.

D’una banda, i tenint en compte la diversitat de casuístiques existents en el sector de l’activitat física i l’esport de Catalunya, la Mesa Sectorial coordinarà el desconfinament del sector esportiu en la globalitat del seu abast. Això implica valorar si es podran (i com) reprendre les competicions esportives federades i escolars de la temporada 2019/2020 a Catalunya; el retorn als entrenaments dels esportistes d’alt nivell tant en els seus propis clubs com en els centres de tecnificació i Centre d’Alt Rendiment de la Generalitat de Catalunya, i l’afectació als grans esdeveniments esportius internacionals previstos a Catalunya durant el 2020.

D’altra banda, com he assegurat, el Pla Nacional proposa que “el conjunt d’administracions públiques catalanes treballem de manera coordinada i amb unitat de criteris especialment a l’hora de prioritzar la finalitat dels recursos públics disponibles als pressupostos del 2020 i 2021 per a la política esportiva tant a nivell local com a nivell català”. Amb aquesta priorització, es vol preservar el sistema esportiu català i la supervivència de les seves entitats esportives, així com prioritzar la recuperació de la pràctica d’activitat física i esport tant organitzada com del conjunt de la ciutadania per davant de la construcció de noves infraestructures i instal·lacions esportives. Una proposta de coordinació que també es fa extensiva al teixit esportiu del país a l’hora de plantejar les seves propostes en el marc de la Mesa Sectorial.

Finalment, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física proposa diverses mesures, que caldrà sol·licitar al Govern estatal, a través del Consejo Superior de Deportes, com ara el no cobrament de les quotes bancàries de les operacions de finançament que ja tinguin contretes les entitats esportives mentre no puguin recuperar l’activitat; la creació d’una línia d’ajuts específica per als treballadors autònoms del sector de l’activitat física i l’esport fins que no puguin recuperar la seva activitat; la creació d’un tipus d’IVA esportiu del 10% en relació a la prestació de serveis vinculats en l’esport i l’activitat física; transferir directament a les comunitats autònomes part de la recaptació de l’Estat a través de loteries, jocs i apostes per tal de poder disposar de més recursos per al desenvolupament de polítiques esportives; la deducció en la declaració de l’IRPF de la totalitat de les quotes abonades pels associats i abonats a qualsevol tipus de centre esportiu; la supressió de l’IVA en obres i inversions que realitzin entitats esportives sense ànim de lucre en les seves instal·lacions; la Declaració d’Utilitat Pública pel conjunt d’entitats esportives sense ànim de lucre; l’ampliació de les desgravacions fiscals per a empreses patrocinadores d’entitats esportives i esdeveniments esportius, i l’impuls de legislació específica per al mecenatge esportiu, així com el compromís institucional i la contribució econòmica del Consejo Superior de Deportes per finançar els grans esdeveniments esportius oficials que puguin ser realitzats tant a Catalunya com a la resta de l’Estat de la mà de les federacions esportives espanyoles corresponents.

Han pres part en la reunió de la mesa sectorial de l’esport català les següents entitats i institucions: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Consells Esportius de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Consell de l’Esport Universitari de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Catalana per a l’Esport, el clúster de la indústria de l’esport INDESCAT, Gestiona (Gestors Esportius Catalans),  grup DIR, Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Natació, Federació Catalana de Vela, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana de Voleibol, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel.lectual) i Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Pel que fa als clubs, hi han participat el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Club Balonmano Granollers, el Club Bàsquet Manresa, la Unió Esportiva Santboiana, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Club de Rem Tortosa, la Unió Atlètica Montsià, el Lleida Esportiu, l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, el Club Tennis Taula Borges Blanques, el Reus Deportiu, el Club de Tennis Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Natació Olot, l’Uni Girona i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG). De l’àmbit municipal, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, també hi han participat representants de diversos organismes esportius que depenen del Govern, com el CAR de Sant Cugat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Canal Olímpic de Catalunya i el Circuit de Barcelona-Catalunya.

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física ha convocat per demà al matí la mesa sectorial de l’esport de Catalunya amb la voluntat d’iniciar l’elaboració d’un pla d’impuls per aquest àmbit que compti amb les aportacions de tots els agents esportius del país i que ajudi el sector a recuperar-se i a sortir enfortit de la crisi provocada per la COVID-19.

Una setantena de representants del món federatiu, associatiu, institucional, públic, privat i professional que integren l’esport català prendran part en una reunió per videoconferència encapçalada per mi i el director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig. La trobada servirà per fer una valoració de l’impacte de la COVID-19 al sector esportiu i exposar les mesures impulsades pel Govern, a la vegada que constituirà una eina per treballar i planificar de manera conjunta noves mesures a mitjà i llarg termini com a resposta a la delicada situació que viu l’esport del país.

Prendran part en la reunió de la mesa sectorial de l’esport català les següents entitats i institucions: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Consells Esportius de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Consell de l’Esport Universitari de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Catalana per a l’Esport, el clúster de la indústria de l’esport INDESCAT, Gestiona (Gestors Esportius Catalans),  grup DIR, Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Natació, Federació Catalana de Vela, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana de Voleibol, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel.lectual) i Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Pel que fa als clubs, hi participaran el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Club Balonmano Granollers, el Club Bàsquet Manresa, la Unió Esportiva Santboiana, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Club de Rem Tortosa, la Unió Atlètica Montsià, el Lleida Esportiu, l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, el Club Tennis Taula Borges Blanques, el Reus Deportiu, el Club de Tennis Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Natació Olot, l’Uni Girona i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG).

De l’àmbit municipal, hi estan convocades les quatre diputacions catalanes i  l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, també hi participaran representants de diversos organismes esportius que depenen del Govern, com el CAR de Sant Cugat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Canal Olímpic de Catalunya i el Circuit de Barcelona-Catalunya.

Les decisions acordades en aquesta mesa sectorial formaran part d’una segona fase de mesures econòmiques dirigides a pal·liar els efectes de la crisi en el teixit esportiu de casa nostra. En aquest sentit, el Govern ja ha anunciat, per una banda, una nova convocatòria de subvencions dotada amb 2,5 milions d’euros adreçades a entitats esportives, i, de l’altra, accions per impulsar a través del Congrés dels Diputats una nova legislació destinada a aplicar un tipus d’IVA reduït per al sector de l’esport, una llei estat de mecenatge esportiu o un repartiment de la recaptació de jocs i apostes estatals redistribuïda directament als Governs autonòmics per poder impulsar noves polítiques esportives.

Cal recordar que l’executiu català ha impulsat ja un primer pla de xoc per oferir liquiditat a curt termini al sector esportiu en una doble direcció: amb el manteniment de subvencions del 2020 i amb accés al crèdit, a través de les línies de crèdit generals que el Govern ha decretat a través d’avals d’AVALIS i de l’Institut Català de Finances (ICF), avalant el 80%, i treballant amb l’ICF una línia específica de 10 milions d’euros per a entitats esportives que no tinguin accés a aquest crèdit.

La SGEAF també ha prorrogat un any més el Programa d’Alt Rendiment Català –amb una dotació addicional per l’any 2021 de 9 milions d’euros- per tal que els 530 esportistes catalans aspirants a participar als Jocs de Tòquio puguin fer-ho el 2021 amb les mateixes condicions amb què s’han preparat durant el cicle olímpic 2017-2020.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aprofitat avui la reunió que ha mantingut amb els màxims representants del sector de l’esport per agrair-los el “sacrifici extraordinari” que des del primer moment va assumir. El cap de l’Executiu també els ha traslladat “un missatge d’ànim col·lectiu” i el suport del Govern, conscient de la situació que travessa el sector, “un dels primers i més afectats”, ha dit.

La Generalitat de Catalunya anima la ciutadania a celebrar des de casa el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF), que se celebra el proper dilluns dia 6 d’abril a tot el món. Catalunya s’adhereix per onzè any consecutiu a una jornada que enguany és excepcional a causa del confinament de la població motivat per la pandèmia del coronavirus, per la qual cosa les activitats es traslladen a l’interior de les llars dels catalans i catalanes.

Malgrat aquest canvi de format, els objectius del DMAF continuen sent els mateixos: promoure l’activitat física com a eina de salut i benestar, i estendre els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica enfront del sedentarisme, un dels principals factors de risc de mort als països occidentals. Aquest missatge pren encara més importància aquests dies, en què les persones estan tancades a casa i no poden realitzar esport i/o activitat física en les condicions de normalitat amb què ho fan habitualment, ja sigui a l’aire lliure o en instal·lacions esportives.

El DMAF es commemora cada any al nostre país al voltant del 6 d’abril a través d’un gran acte central en una Capital Catalana de l’Activitat Física diferent en cada edició, així com amb iniciatives de promoció arreu del territori català promogudes per centenars de milers de persones i la implicació d’entitats i institucions de tota mena.

Enguany, però, i tenint en compte l’obligat confinament de la població, el Govern emmarca la celebració d’aquesta diada dins la campanya ‘Gent activa des de casa!’, impulsada fa uns dies per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) amb l’objectiu de donar a persones de totes les edats consells útils per a un confinament actiu i més saludable basat en la pràctica de l’activitat física a casa.

Així, la Generalitat anima tothom a celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física des de casa. “Cal que invertim en activitat física com un hàbit diari pensant en el nostre futur. El DMAF és cada any un gran altaveu d’aquesta voluntat del Govern de tenir ciutadans actius cada dia, des de la infantesa fins a l’edat adulta per gaudir dels beneficis d’una vida activa i saludable. I enguany, que ens toca celebrar-lo tancats a casa, encara és més important trobar la manera de moure’ns”, afirmo.

Per això, ha editat una peça animada especifica per al DMAF, que complementa la resta de materials audiovisuals difosos en les últimes setmanes a través de les xarxes socials de la SGEAF, on es recorda a la ciutadania la importància de seure menys i moure’s més, i fer activitat física cada dia, acumulant 30 minuts els adults i gent gran, i 60 minuts els infants i adolescents, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, a la vegada que es recalca el missatge que una vida activa i l’adopció d’uns hàbits saludables millora la salut física i mental, i disminueix l’estrès, l’ansietat i la depressió.

Tota la informació i propostes per celebrar el DMAF a casa es poden trobar a la pàgina web específica i als comptes d’Esportcat a les xarxes socials. Així mateix, s’anima a la població a compartir a les xarxes socials fotos i vídeos de les activitats realitzades amb motiu d’aquesta jornada, utilitzant les etiquetes #gentactiva, #JoActuo i #JoEmQuedoACasa fins que acabi el confinament.

Paral·lelament, per tal d’ajudar els infants i adolescents a realitzar els 60 minuts d’activitat física diària, l’Àrea d’Esport Escolar del Consell Català de l’Esport convoca el “Concurs del DMAF 2020 per a centres del Pla Català d’Esport a l’Escola”. La iniciativa convida els coordinadors i coordinadores del pla a portar a terme, entre el 6 i el 30 d’abril, les següents accions:

1.- Explicar, a través d’un escrit, una fitxa o un vídeo (màxim 1 minut) les propostes que han fet arribar als infants i adolescents per tal que realitzin aquesta hora d’activitat física diària a casa.

2.- Animar els infants i adolescents del seu centre a realitzar vídeos (màxim 1 minut) on expliquin com es mostren actius aquests dies.

Les propostes del primer punt i els vídeos del segon –un màxim de dos- s’hauran d’enviar al correu electrònic esportescolar@gencat.cat abans del dia 1 de maig. La proposta més original de cada territori, vinculada amb el lema “Gent activa des de casa”, tindrà com a premi a escollir un taller, una xerrada o una visita al Circuit de Barcelona-Catalunya per al curs 2020-21.

Millorar la qualitat de vida a través de l’activitat física

El Dia Mundial de l’Activitat Física es celebra des del 2002 a tot el món, i Catalunya hi participa des del 2010 gràcies a l’impuls del Govern a partir de diversos programes de la SGEAF i el Departament de Salut que vetllen per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones mitjançant l’activitat física. Aquestes iniciatives afavoreixen la capacitació de professionals de la salut i de l’esport de tots els centres sobre com aconsellar en diferents situacions de salut, on el moviment pot ser una eina més de caire terapèutic. En aquest sentit, en col·laboració amb els municipis, s’han dissenyat entorns comunitaris saludables (rutes, parcs, etc.) i s’han validat i dissenyat més de 800 rutes saludables a 300 municipis, que suposen més de 2.700 quilòmetres de rutes saludables.

El sedentarisme és un dels principals factors de risc de mort a nivell mundial (més de 3.000 morts a l’any estimades a Catalunya). Les persones sedentàries a tenen d’un 20% a un 30% més de risc de mort en comparació amb persones actives, i mantenir-se actiu ajuda a no patir malalties cròniques com les cardiovasculars, el càncer o la diabetis, o disminuir-ne els efectes.

Segons l’OMS, la despesa sanitària anual d’una persona sedentària és de 150-300 euros superior a la d’una persona activa. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2018, el nivell d’activitat física saludable és inferior en dones (81%) que en homes (84%) i és major entre les persones de la classe social més benestant i els que tenen estudis universitaris.