Gerard Figueras

La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) i les federacions esportives, amb el finançament de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, posen en marxa l’Esport Virtual Camp perquè cap nen es quedi sense fer esport aquest estiu, i obre les inscripcions aquest dijous 25 de juny. Es tracta d’un espai virtual gratuït amb una innovadora proposta per practicar esport a casa i amb sessions en directe amb esportistes i influencers coneguts, entre els quals destaquen Pierre Oriola (jugador de bàsquet), Pau Russo (futbol) i Blon (raper).

Les federacions esportives catalanes, conscients del seu compromís social amb la pràctica de l’esport, i de la delicada situació econòmica i social que estem vivint a causa del coronavirus, ofereix a tots els nens i nenes de Catalunya, i de forma gratuïta, un campus esportiu virtual. Des de casa, tindran accés a un esport diferent cada dia, i a tota una sèrie continguts per gaudir com jocs, manualitats, activitats creatives i connexions en directe amb esportistes i influencers on els nens i nenes podran fer les preguntes que desitgin als seus ídols.

El campus tindrà una graella d’activitats amb quatre hores de contingut en català personalitat en funció de dues franges d’edat: de 6 a 9 i de 10 a 14 anys. La plataforma serà un suport pels pares i mares que hagin de treballar, i també pels avis. Serà un entorn digital segur d’entreteniment i formació, i amb control parental amb la possibilitat de fer socialització i amics.

4 setmanes intenses

L’Esport Virtual Camp començarà a funcionar el pròxim 6 de juliol i estarà actiu durant 4 setmanes. Tot el programa del Virtual Camp estarà analitzat, estudiat i validat per un grup de pedagogs especialitzats en edats infantils. “Som conscients de la nostra funció social. L’esport és un vehicle de cohesió i benestar per a tothom”, explica Gerard Esteva, president de la UFEC sobre la iniciativa. “La pandèmia de la Covid-19 ha deixat tocada l’economia de moltes famílies catalanes, i alguns del danys seran irreparables, per això no volem que cap nen es quedi sense fer esport aquest estiu”, ha reblat.

Suport institucional

Les activitats de lleure esportiu que s’organitzen a l’estiu per a nens i nenes compten amb una llarga tradició a Catalunya i, tal com destaco, secretari general de l’Esport i de l’Activitat física, “contribueixen de forma notable al creixement integral d’infants i adolescents, a la seva formació en valors, a la promoció dels hàbits saludables, així com a la creació d’una societat més activa, responsable i compromesa”. A més, enguany aquestes activitats són “més necessàries que mai” després de gairebé tres mesos de confinament. “La mainada ha patit de manera especial els efectes de la pandèmia i ara cal oferir-los opcions de lleure esportiu variades i de qualitat com l’Esport Virtual Camp”, he afegit. Un campus que compta amb el suport de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física i que, malgrat no ser presencial, permet als més petits adquirir “competències complementàries a les de l’educació formal i integrar un ampli ventall de valors gràcies a la pràctica de l’esport i l’activitat física”, ha reblat.

Les inscripcions es podran començar a formalitzar a partir d’avui, dijous 25 de juny, i restaran obertes durant tot el mes de juliol. Per poder fer-les, s’ha habilitat el següent enllaç: www.esportvirtualcamp.cat .

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat avui les primeres estimacions de l’impacte econòmic de la Covid-19 en el sector de l’esport i l’activitat física de Catalunya, així com les mesures que impulsa el Govern per ajudar a pal·liar aquesta afectació. L’he acompanyat.

Durant l’acte, el Govern ha exposat les dades sobre l’impacte que ha tingut l’aturada global de l’activitat esportiva al país a causa del confinament, amb conseqüències en els ingressos, la liquiditat i l’ocupació. Cal tenir en compte que l’esport aporta el 2% del PIB català (5.000 milions d’euros) i suposa el 3,2% de l’ocupació (95.000 persones).

“A Catalunya tenim més de 18.000 entitats esportives registrades, 73 federacions esportives amb 600.000 llicències d’esportistes i 45 consells esportius amb unes 450.000 llicències més. A més, comptem amb més de 40.000 instal·lacions esportives, cosa que demostra el dinamisme en aquest àmbit de la nostra societat”, ha destacat la consellera Budó.

Segons les estimacions del Govern, en base a fonts pròpies, dades aportades per representants del sector esportiu i d’estudis elaborats per institucions com la Universitat Pompeu Fabra, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el clúster de la indústria de l’esport a Catalunya (INDESCAT), les xifres absolutes de pèrdues econòmiques arribarien als 2.500 milions, la meitat dels que el sector genera durant un any, i de prop de 48.600 llocs de treball, ja siguin temporals o definitius, el 51 per cent de tots els que genera. Això afecta federacions, clubs, el món municipal, els consells, el voluntariat, etc.

Aquestes xifres confirmen les pitjors previsions del Govern, que des de l’inici de la pandèmia ha treballat amb tres possibles escenaris en funció de la duració de l’aturada i de la rapidesa en la recuperació de l’activitat. “Malauradament, la realitat ens situa en el més dur d’aquests tres escenaris”, ha lamentat Budó, amb aquesta aturada de gairebé quatre mesos i una reactivació “que no serà en cap cas immediata sinó progressiva entre ara i finals de 2020”, segons he alertat.

A més, la crisi del coronavirus ha fet que 7 de cada 10 treballadors del sector esportiu hagin patit un ERTO pel coronavirus, que l’esport deixi d’aportar 921 milions d’euros al VAB aquest 2020 i que s’hagin cancel·lat més de 1.200 esdeveniments esportius, dels quals només es tornaran a programar un 20%. La Generalitat té en licitació un estudi exhaustiu de tot el sector, que també inclourà l’àmbit escolar, professional i públic i que oferirà una fotografia molt més acurada de cara a l’inici del nou curs a partir de la qual poder definir noves polítiques públiques per fer costat al sector.

Aquestes dades mostren que l’àmbit de l’esport ha patit amb duresa l’impacte de l’emergència sanitària, motiu pel qual el Govern ha pres des del primer moment mesures en clau econòmica per ajudar el sector a recuperar-se de la crisi, totes elles incloses en el Pacte Nacional per a la Reactivació de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, integrat per administracions i entitats. “Calia una acció extraordinària i immediata del Govern per pal·liar l’impacte dels efectes de la pandèmia”, ha afirmat la consellera i màxima responsable de les polítiques esportives del Govern.

Mesures adoptades per ajudar a reactivar el sector

El Pla Nacional comporta la injecció per part del Govern d’un total de 61,5 milions d’euros durant el 2020 al conjunt del teixit esportiu de Catalunya en forma de subvencions, programes i línies de finançament per preservar l’activitat esportiva i la viabilitat dels agents que la fan possible. D’aquest import, més de 40 milions ja han estat tramitats per a Ajuntaments, Consells Esportius, federacions, clubs i esportistes.

En aquest paquet de mesures, destaca, per una banda, la convocatòria de subvencions per a la realització de les activitats esportives i actes que tinguin un impacte significatiu en el conjunt del sistema esportiu a Catalunya o de rellevància social i històrica, executades durant la temporada 2019-2020. Enguany, l’import total dels ajuts és de 3,5 milions d’euros, 2,5 milions més que en l’anterior convocatòria a causa de l’impacte de la Covid-19. Les entitats interessades poder presentar les sol·licituds a partir d’avui i durant un termini de 10 dies hàbils.

D’altra banda, properament estarà a disposició de les entitats esportives catalanes la línia de finançament directe de 10 milions d’euros entre l’Institut Català de Finances (ICF) i el Consell Català de l’Esport, una de les mesures pensades per donar resposta als problemes de liquiditat del teixit esportiu arran de la pandèmia. Coneguda com “ICF Esports Liquiditat”, aquesta línia permetrà sol·licitar préstecs d’entre 20.000 euros i 300.000 euros, i el període de retorn serà de màxim 5 anys amb 1 any de carència inclòs.

Noves mesures en el marc de la CORECO

Així mateix, en el marc de la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social com a conseqüència de la crisi de la Covid-19 (CORECO), la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) ha demanat diverses mesures per contribuir econòmicament a la progressiva represa de l’activitat física i esportiva, que dependran dels nous recursos que puguin arribar mitjançant aportacions de l’Estat o europees.

En primer lloc, la SGEAF proposa el pagament per part del Govern de les llicències d’activitat física i esport que emeten els Consells Esportius i les Federacions Esportives Catalanes de la temprada 2020-21 amb l’objectiu d’ajudar les famílies a fer front a aquesta despesa, que cap ciutadà es quedi sense fer esport, que les entitats no tinguin una davallada dels seus ingressos per aquest concepte i de mantenir una ciutadania activa i saludable per afrontar millor un possible rebrot o noves pandèmies. Aquesta mesura tindria un cost d’uns 37 milions d’euros. En segon lloc, la SGEAF proposta sengles ajuts per a entitats sense ànim de lucre i empreses que organitzen activitats de lleure educatiu esportiu i que han hagut d’adaptar-se als requeriments de la pandèmia de la Covid-19 (dotació total d’1 milió d’euros), i per a la contractació de joves en pràctiques per impulsar propostes de lleure educatiu esportiu per a infants i joves durant aquest estiu i la propera tardor (1,5 milions).

Finalment, la Generalitat ha plantejat modificacions legislatives tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats per ajudar a aturar la destrucció de llocs de treball i empreses del sector esportiu. Es tracta, en primer lloc, de la reivindicació al govern estatal de la necessitat d’implementar un tipus d’IVA esportiu reduït al 10%, una petició feta pel president de la Generalitat, Quim Torra, al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com per mi al Consejo Superior de Deportes en diverses reunions. En segon lloc, en l’àmbit català, la SGEAF proposa una llei del mecenatge esportiu no professional de Catalunya, que fomenti el mecenatge de caràcter privat mitjançant mesures tributàries i administratives; i sol·licita la modificació de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, per tal de crear un fons per al foment de l’esport i l’activitat física que es doti amb els ingressos obtinguts de la taxa fiscal sobre rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries de Catalunya, i que es destini a finançar polítiques esportives per a la millora de la pràctica esportiva en els vessants d’esport base,  de tecnificació, de programes socials i d’organització d’esdeveniments internacionals.

L’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona ha concedit el Premi Barça Jugadors al joc net a les plantilles dels primers equips de futbol del club. El jurat, reunit de manera telemàtica ahir dilluns amb la meva participació, reconeix l’actitud dels jugadors i jugadores blaugrana davant la situació excepcional causada per la pandèmia de la Covid-19. Es tracta de la primera vegada en els 11 anys d’història del premi que el guardó recau en la totalitat de membres de les plantilles.

Segons el jurat, l’actitud de les jugadores i jugadors durant l’estat d’alarma s’ha traduït en gestos a nivell col·lectiu i individual, ja sigui en aportacions econòmiques directes, de grup o en la participació en diferents iniciatives promogudes pel FC Barcelona i altres institucions. Accions que han tingut com a beneficiaris el conjunt de treballadors i treballadores de l’entitat blaugrana, els hospitals, les entitats socials, el personal sanitari i la comunitat científica.

Tot plegat ha fet que en aquests últims mesos els jugadors i jugadores blaugrana -tant de futbol com de la resta de seccions professionals- s’hagin convertit en un exemple de solidaritat durant la pandèmia i, per tant, en un orgull per al FC Barcelona.

Seguint la tradició, en cada edició del Premi Barça Jugadors es concedeix la Menció Especial al Joc Net a un exjugador o exjugadora que se l’hagués merescut quan estava en actiu. En aquesta ocasió, el jurat ha concedit la menció de manera simbòlica a quatre integrants de la plantilla blaugrana de la temporada 1960-61. El febrer de 1961, Antoni Ramallets, Joan Segarra, Sígfrid Gràcia i Martí Vergés es van oferir per ajudar el Barça, que estava passant per una crisi econòmica profunda. Anys després, el mateix Ramallets va explicar que “els quatre érem barcelonistes des de petits, jugàvem al club dels nostres somnis i el Barça mai no ens havia deixat de pagar ni cinc cèntims. Allò s’havia de fer”.

Properament, s’organitzarà un acte per lliurar el premi als integrants a les plantilles dels primers equips del FC Barcelona. El jurat del Premi Barça Jugadors 2020 l’han compost les següents persones vinculades a l’esport i al barcelonisme: Ramon Alfonseda, president de l’ Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Pau Vilanova, vicepresident institucional del FC Barcelona; Xavi Vilajoana, directiu del FC Barcelona; jo, secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física; Mària Vallès, directora Barça Fundació; Jofre Mateu, vicepresident de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Laura Llinàs, directiva de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona; Lluís Mascaró, director adjunt del diari Sport; Joan Poquí, redactor del diari Mundo Deportivo; Pilar Calvo, periodista; Jordi Costa, periodista de Catalunya Ràdio, i Carme Nieto, exjugadora del FC Barcelona.

He presidit avui la cinquena reunió per videoconferència de la Taula Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, durant la qual ha explicat als representants del teixit esportiu que la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF) té a punt les mesures que regularan el desenvolupament de la pràctica esportiva en la nova fase de represa en què entra el país, un cop la Generalitat recuperi les plenes competències. Aquestes mesures, que formen part del Pla d’acció pel desconfinament esportiu de Catalunya, s’aplicaran quan les aprovi el Pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.

Durant la trobada amb una vuitantena de representants del teixit esportiu del país, he exposat que la proposta de la SGEAF s’adequarà al decret del Govern de la Generalitat que regula el pas de Catalunya a la fase de represa i “establirà les mesures que han de regir a partir d’ara les activitats esportives en tots els àmbits, i seguint els criteris del PROCICAT tenint com a prioritat per la salut de les persones”.

Un cop el PROCICAT aprovi la proposta de la SGEAF, aquesta en compartirà el contingut amb la totalitat del teixit esportiu català. Mentre no arribi aquesta validació, el sector esportiu s’haurà de cenyir a les mesures establertes per a la fase 3 del desconfinament. El director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, ha afegit que aquesta proposta no tindrà fases diferenciades, regularà com s’hauran de fer entrenaments, competicions i la pràctica esportiva a l’aire lliure i de lleure esportiu, així com les assemblees i reunions. “Deixarà sense validesa algunes normatives que fins ara ens venien imposades, de manera que farem més fàcil la vida a les entitats i a la ciutadania”, ha assegurat.

D’altra banda, durant la trobada, els representants del sector esportiu han tornat a reclamar més recursos per fer front a l’impacte econòmic que la pandèmia del coronavirus ha tingut en les entitats, esportistes i ciutadania. En aquest sentit, i davant “la duresa” de les xifres d’aquesta afectació, he plantejat durant la reunió d’avui de la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) que la Generalitat pugui assumir el cost de les llicències escolars i federades de la temporada 2020-21 a Catalunya, que ascendeixen a uns 37 milions d’euros. “La reactivació econòmica i la protecció de les famílies més afectades per la pandèmia han de ser aspectes prioritaris”, ha explicat.

El sector esportiu català també fa extensiva la petició d’ajuts al Govern estatal, reiterant la instauració d’un tipus d’IVA reduït i demanant el repartiment entre les comunitats autònomes de la recaptació dels drets de la Lliga de Futbol Professional durant aquest primer any per ajudar les entitats de base a parar el cop causat per la Covid-19. Aquesta ha estat una de les demandes que el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física va fer en una reunió recent al nou director del Consejo Superior de Deportes, Joaquín de Arístegui, amb qui ha acordat treballar de manera coordinada la fase final de la desescalada.

Activitats esportives d’estiu per a infants i adolescents

La SGEAF també ha avançat que ben aviat es posarà a disposició de les entitats organitzadores d’activitats esportives d’estiu per a infants i adolescents la formació obligatòria que hauran de seguir les persones que exerceixin com a responsables de prevenció i higiene. Es tracta d’una càpsula formativa, elaborada amb la col·laboració del Departament de Salut, que les persones interessades hauran de visionar per tenir els coneixements necessaris per desenvolupar correctament aquesta tasca. També hauran de signar una declaració responsable.

Finalment, la SGEAF ha informat els assistents a la reunió sobre la imminent obertura de la convocatòria de subvencions d’impacte, amb una dotació de 3,5 milions d’euros (2,5 milions més respecte a l’anterior convocatòria) i de la convocatòria per optar a la línia específica de préstecs “ICF Esports Liquiditat”, que compta amb una dotació de 10 milions d’euros per a les entitats esportives.

Han estat convocats a la reunió de la taula sectorial les següents entitats i institucions: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Consells Esportius de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Consell de l’Esport Universitari de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Catalana per a l’Esport, l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, el clúster de la indústria de l’esport INDESCAT, Seven Mila, Gestiona (Gestors Esportius Catalans), grup DIR, Associació catalana de Gestors Esportius de Catalunya, Sport Cultura Barcelona, Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Natació, Federació Catalana de Vela, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana de Voleibol, Federació Catalana de Patinatge, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual) i Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Pel que fa als clubs, hi han participat el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Club Balonmano Granollers, el Club Bàsquet Manresa, el CN Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, la Unió Esportiva Santboiana, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Club de Rem Tortosa, la Unió Atlètica Montsià, el Lleida Esportiu, l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, el Club Tennis Taula Borges Blanques, Roc Roi, Sícoris Club, el Reus Deportiu, el Club de Tennis Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Natació Olot, l’Uni Girona, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), el Girona FC i el Club Tennis la Bisbal. De l’àmbit municipal, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Igualada i Berga. Finalment, també hi han participat representants de diversos organismes esportius que depenen del Govern, com el CAR de Sant Cugat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Canal Olímpic de Catalunya i el Circuit de Barcelona-Catalunya.

He assistit avui a la presentació virtual dels estudis impulsats per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb el suport de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, i pel clúster de la indústria de l’esport a Catalunya (INDESCAT), conjuntament amb l’Associació Catalana d’Entitats de Gestió d’Instal·lacions Esportives Públiques (GESTIONA) i l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (amb la col·laboració del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya). Durant el confinament, 7 de cada 10 treballadors s’han vist afectats per un ERTO i, en el seu conjunt, el sector deixarà d’aportar gairebé 1.000 milions d’euros directes al VAB català.

Un cop presentades les dades dels informes, he afirmat que “l’impacte de la Covid-19 en el sector de l’esport i l’activitat física a Catalunya ha estat duríssim, i ens cal sumar tots els esforços tant públics com privats per ajudar al sector a recuperar-se”. “Aquesta crisi ha evidenciat que han estat els ciutadans saludables, amb bons hàbits d’alimentació i de pràctica d’esport, els que han superat millor l’afectació de la Covid-19. Una circumstància que hem de tenir en compte davant d’un possible rebrot”, ha afegit, tot recordant que el Govern ha encarregat un estudi més ampli que analitzarà altres camps d’actuació.

Per això, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha subratllat que “és el moment, no només d’estar al costat del teixit esportiu de Catalunya, sinó també de fer majors dotacions als pressupostos públics per impulsar polítiques públiques de foment de la pràctica d’esport i activitat física entre el conjunt de la població. A banda, també ens calen polítiques fiscals valentes com la instauració d’un tipus d’IVA reduït per al sector de l’esport, entre d’altres”.

Segons els estudis presentats per la UFEC i INDESCAT, el cessament de l’activitat ha reduït el volum d’ingressos de les entitats esportives sense ànim de lucre en un 44,8% de mitjana, en els clubs, i en un 19,9%, en les federacions, respecte al mes de febrer. Els esports atlètics i de gimnàstica són els més perjudicats per la caiguda de la facturació (42,9%), seguits dels esports mecànics (34,3%) i de pilota (21,4%). Per tipologia, destaca la reducció d’ingressos per publicitat i patrocinis en un 85%.

En el cas de la indústria, la reducció del volum dels ingressos en el sector esportiu privat amb ànim de lucre ha estat de mitjana del 50,56%, en el cas de les societats, i del 55,96%, en el cas dels autònoms, respecte al mateix període de l’any passat. Gairebé el 30% de les empreses i un 27,9% dels autònoms han hagut d’aturar totalment la seva activitat durant el període de confinament, entre d’altres, instal·lacions esportives, venda al detall o empreses de prestació de serveis. El desconfinament iniciat el mes de maig no ha tingut pràcticament cap efecte de millora d’ingressos en el sector amb ànim de lucre.

L’empitjorament de l’economia farà que moltes empreses tinguin dificultats per afrontar els seus pagaments. Amb la Covid-19, també s’ha vist incrementada la morositat en el mes de març (el primer de la crisi) en els clubs, en un 65,8% respecte al febrer, i en un 7,7%, en les federacions. És a dir, que les entitats tampoc han pogut cobrar els pagaments pendents dels seus deutors.

Durant l’aturada de l’activitat econòmica no essencial, les entitats sense ànim de lucre s’han vist obligades a revisar les projeccions de liquiditat a curt termini i a adoptar mesures urgents per salvaguardar la tresoreria. La liquiditat en ambdós tipus d’entitats analitzades s’ha vist reduïda en un 23,4% pels clubs i un 2,9% per a les federacions esportives. Pel que fa a la indústria, un 45% dels autònoms i un 81% de les societats amb ànim de lucre enquestades manifesten que han notat tensions de tresoreria i s’han hagut d’acollir a línies de finançament externes. Les societats amb ànim de lucre enquestades creuen que necessitaran una mitjana de gairebé 300.000 euros per tal de cobrir les seves necessitats de finançament.

Reducció del VAB

Segons l’anàlisi de l’estudi, l’esport català federat deixarà d’aportar aquest 2020 a l’economia catalana 303 milions d’euros dels 1.189 milions que aporta de forma directa a conseqüència de l’impacte de la Covid-19 en només tres mesos. Això significa un impacte negatiu de gairebé un terç en el VAB (Valor Anual Brut) amb una reducció del 25,5%. Per la seva banda, l’estudi del sector esportiu amb ànim de lucre revela que el VAB previst inicialment per al 2020 es reduirà en dos terços. Concretament, de l’aportació inicial prevista de 957 milions d’euros, amb la revisió post Covid-19 es queda en tan sols 339 milions. És a dir, hi ha una reducció del VAB de 618 milions d’euros.

L’impacte social ha estat molt alt: els clubs han prescindit de 7 de cada 10 treballadors (el 73,4%) i les federacions, de 4 de cada 10 (41,4%). Una situació que ha deixat les entitats molt tocades. Quasi 8 de cada 10 empreses enquestades s’han acollit a un ERTO per la crisi de la Covid-19, cosa que ha afectat gairebé 7 de cada 10 treballadors del sector amb ànim de lucre. Les empreses i autònoms també han hagut de reduir el volum de subcontractació de RRHH, una reducció que ha afectat un total de més de 8.000 treballadors subcontractats.

De cara a un futur immediat, la meitat de les empreses enquestades preveuen que hauran de fer regulacions en la seva plantilla de personal quan es reiniciï l’activitat. Això comportarà que 3 de cada 10 treballadors del sector esportiu amb ànim de lucre hauran perdut la feina.

1.200 esdeveniments cancel·lats

A conseqüència de la Covid-19, més de 1.200 esdeveniments esportius van ser cancel·lats el mes de març, una xifra que representa una pèrdua d’ingressos d’un un milió d’euros. Els organitzadors d’esdeveniments esportius amb ànim de lucre esperen tornar a programar menys del 20% dels esdeveniments cancel·lats. Pel que fa a les instal·lacions esportives, totes s’han vist obligades a tancar durant el confinament, però esperen recuperar el 80% dels seus usuaris en els mesos vinents. En el cas de béns i serveis esportius, la immensa majoria de les societats enquestades han patit negativament els efectes de la COVID-19. Només les comercialitzadores de Home-fitnes han vist augmentada la seva demanda, tot i que no ha estat possible atendre-la en un 15% dels casos per la situació de bloqueig provocada pel coronavirus.

El president de la UFEC, Gerard Esteva, ha assegurat que “ens preocupa la debilitat de les nostres entitats. En l’última crisi, van tancar el 23% dels clubs. Si ara no reforcem les bases i les administracions donen els recursos per tornar a la normalitat, aquest cop hi haurà més destrucció de clubs i reducció de persones que fan esport”. Per la seva banda, la presidenta d’INDESCAT, Anna Pruna, ha dit que “el repte més immediat és recuperar la confiança dels nostres usuaris i clients i de la població en general. Per això, demanem a la Generalitat que promogui una campanya contínua de promoció de l’activitat física per reactivar la pràctica i el consum. També calen ajuts per impulsar la modernització del sistema esportiu, la transformació tecnològica i digital, i canvis estratègics per afrontar la nova normalitat”.

Per a més informació, es poden consultar els enllaços següents:

Estudi clubs i federacions:

http://ufec.cat/sites/ufec.cat/files/200617-Informe-Impacte-COVID-19-UFEC.pdf

Estudi sector esportiu amb ànim de lucre:

https://www.indescat.org/news/estudi-impacte/

He visitat avui el Golf Montanyà, situat al Brull (Osona), per conèixer les mesures implementades al camp que li han permès obtenir la certificació Global Safe Site per Bureau Veritas. Aquest segell acredita que compleix adequadament amb les directrius marcades pel Ministeri de Sanitat en la minimització dels riscos arran de la Covid-19.

He fet un recorregut per l’equipament acompanyat del director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, i el representant territorial de l’Esport a Barcelona, Pere Vilà, així com el president de l’entitat, Ramon Sala, i diverses autoritats comarcals i locals.

D’una banda, la comitiva ha conegut els protocols de seguretat que segueixen els clients que utilitzen les instal·lacions, que inclouen registres de temperatura, d’entrades i sortides, d’ús del material, reduccions d’aforament o ampliació d’espais. I de l’altra, ha comprovat les adaptacions que han fet els professionals i treballadors de l’equipament.

Ramon Sala ha explicat que han aprofitat el sotrac propiciat per la Covid-19 per implementar processos de millora i refermar el seu compromís amb la seguretat i la salut tant dels clients com dels treballadors. En el context actual, ha apuntat Sala, “cal prendre totes les mesures per garantir que som una destinació segura i seguir captant golfistes internacionals que vinguin a gaudir de l’esport, la natura i l’entorn de la comarca d’Osona”.

Aquest reconeixement, a més, ha estat clau perquè fins a set camps més de la resta del territori català, amb el suport de la Federació Catalana de Golf, segueixin el camí del Golf Montanyà.

Per la seva banda, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha subratllat que aquest és un actiu essencial per transmetre una imatge de seguretat i que, conjuntament amb la campanya “Catalunya és casa teva”, presentada ahir, hauria de permetre reprendre de mica en mica l’activitat turística que hi havia abans de la pandèmia.

Paral·lelament, la direcció del club, amb el suport d’Osoning i el Consell Comarcal d’Osona, ja està treballant amb turoperadors estrangers i altres agents perquè la comarca torni a rebre golfistes i turistes esportius ben aviat.